Vegetació


$urlFileEntry

Autor: XPN

La climatologia i el substrat geològic condicionen el paisatge vegetal de qualsevol indret. En el cas del parc del Foix ens trobem amb un substrat calcari emmarcat en un espai de clima mediterrani. Això vol dir que la vegetació ha d'estar adaptada a l'eixut estiu que caracteritza el clima mediterrani i a un sòl porós que engolleix ràpidament l'aigua de la pluja. L'aigua que ajuda més a modelar el paisatge que no pas a facilitar l'existència de les plantes. Per això, la vegetació natural de la zona són el que s'anomena comunitats xeròfil·les i calcícoles, és a dir, d'indrets secs i calcaris. El substrat rocós amb molt poc sòl només és suportat per comunitats de tipus arbustiu com la màquia o bosquina de llentiscle i margalló. La comunitat forestal de l'interior de la zona és l'alzinar amb marfull. Tanmateix, el bosc d'alzines està localitzat només als indrets més ombrívols. A la resta, ha estat substituït per pinedes esclarissades amb sotabosc arbustiu i per l'alzinar de carrasca. A causa de l'activitat ramadera i l'explotació forestal, el bosc en molts indrets ha estat substituït per brolles de romaní i bruc d'hivern i, a les zones obagues, per la pastura de jonça i fenàs.



Quant a la vegetació de ribera i dulciaqüícola, es constata la presència esporàdica de freixers, àlbers, tamarius, etc., irregularment distribuïts. A la vora del pantà, els canyissars i el bosc de ribera formen un anell que caracteritza la zona. Un bosc en el qual s'hi barregen els pins que envolten el paisatge de l'embassament. Aigües amunt de l'embassament i en els indrets més ombrívols, el bosc de ribera té una presència important.



Des de fa uns anys, el riu Foix ha millorat la qualitat de les seves aigües; a més, el nivell de les aigües de l'embassament s'ha mantingut alt, la qual cosa ha permès el creixement d'una vegetació típica d'aiguamoll i de ribera (boga, canyís, àlbers, etc.) i, de forma progressiva, s'hi ha anat establint una fauna molt variada.



A grans trets, en l'evolució recent del paisatge vegetal podem distingir quatre grans sectors:

 

  • El sector occidental amb una important activitat agrícola de conreus de secà. En els darrers meandres del Foix, i abans d'embassar-se, l'aigua permet alguns conreus de regadiu i una agricultura especialitzada d'alt rendiment.
  • El sector septentrional és el que millor reflecteix la recuperació de la vegetació natural a causa de l'abandó dels conreus, tot i que les condicions del sòl no faciliten la implantació de comunitats forestals.
  • El sector meridional és el que millor constata la recuperació del bosc mixt d'alzina i pi tal com s'aprecia des de la vora del pantà fins a les carenes.
  • El sector oriental també té espais on la vegetació natural ha pres protagonisme, però hi predominen les comunitats arbustives.