Activitat econòmica
Malgrat que la fil·loxera hi provocà una greu crisi a la darreria del segle XIX, el massís continuà força ocupat fins el darrer terç del segle XX. Les eixutes terres i l'impuls industrial dels anys 60 van provocar a les muntanyes del Garraf, com a gran part de les zones rurals, una important davallada en el nombre d'habitants.
És per això que moltes masies es troben en un estat ruïnós. Les poques cases que resten habitades deuen els seus recursos econòmics al cultiu de la vinya i el blat i a la cria d'animals amb petits excedents sobre el consum propi. Encara trobem algun ramat de cabres a la zona de Campdàsens. És habitual que un dels membres de la família treballi fora de casa per assegurar-li un sou fix.
En alguns casos, aquesta font d'ingressos la trobem a les pedreres del massís. Sis pedreres amb data de caducitat i controlades pel Pla especial extreuen la pedra calcària del Garraf.
La proximitat a la zona metropolitana i una alçada per sobre els 500 metres van propiciar la instal·lació de diversos complexos radioelèctrics: repetidors de televisió i telefonia mòbil, antenes i grans infraestructures de comunicació aèria, etc.
Encara que de forma molt minsa, l'activitat de segona residència ha generat moviment econòmic: una única urbanització a la Plana Novella i la recent restauració d'algunes masies en són prova.
A mitjan dels anys 90, s'inicia de forma progressiva la implantació d'empreses de serveis vinculats al lleure i la natura.
