Geografia física
Autor: XPN
El substrat geològic de l'àrea està caracteritzat per la presència de roques de tipus bàsic i de materials margosos i arenosos. El terreny que pertany al període cretàcic presenta roques calcàries de color gris fosc que es troben molt fracturades (diaclases) a través de les quals s'infiltra molt fàcilment l'aigua.
Els terrenys miocènics i quaternaris presenten amb freqüència margues, llims i, a vegades, gres, materials tots ells molt aptes per a la percolació de l'aigua de pluja. En general, doncs, els substrats minerals de tota l'àrea són molt permeables, cosa que dóna lloc a una escassa retenció de l'aigua de pluja que acaba per infiltrar-se en el subsòl i forma rius i cavitats subterrànies per dissolució de la roca calcària (carstificació).
La diferent composició litològica dels materials existents a l'àrea fa que, davant dels agents naturals externs, es produeixin comportaments diferents i per això s'evidencien àrees perfectament diferenciades.
D'una banda, a les formacions calcàries de les estribacions del massís del Garraf el relleu és més abrupte. La seva estructura i litologia en condicionen clarament la xarxa de drenatge.
Els materials. El territori considerat forma part, tant a nivell morfològic i estructural com litològic, del massís del Garraf; podem considerar que es tracta d'una prolongació del massís, amb certes particularitats notables.
Per tant, a un nivell més ampli s'estructura dintre de la Serralada litoral catalana. Els materials dominants que afloren a la superfície difereixen ostensiblement dels que poden trobar-se a Garraf, si bé la majoria dels d'Olèrdola estan constituïts per dues grans unitats: una de calcària, del miocè superior, i un altra unitat margosa de la mateixa època. També són importants els diversos afloraments de pedres calcàries del barremià i de les margues i les pedres calcàries de l'albià en el cretaci. Així mateix, poden trobar-se posteriors sedimentacions detrítiques del quaternari, molt ben aprofitades per l'agricultura.
A la resta de materials que no afloren a la superfície, es disposa una seqüència molt similar a la del massís del Garraf.
