Fase 3: execució
La identificació dels elements que formen part del patrimoni cultural immaterial s'ha de fer sobre la base de tres processos diferenciats, però que lògicament estan interrelacionats i almenys en part han d'anar-se desenvolupant simultàniament: la documentació, el treball de camp i la participació comunitària.
Documentació
Tot i que convé començar per aquesta tasca, per recollir el màxim d'informació possible ja publicada sobre el patrimoni cultural immaterial de la zona d'estudi, en realitat es manté també durant tot el procés. Efectivament, a mesura que durant el treball de camp o a través de la participació ciutadana s'identifiquen nous elements, sovint cal anar a buscar informació complementària que ajudi a entendre'l i eventualment a comprovar-ne alguns aspectes.
Cal tenir molt en compte que la documentació de què es disposa no pot ser el fruit d'una visió derivada del concepte de patrimoni cultural immaterial establert per la Convenció, sinó de visions diverses sobre aquesta realitat que tenen més a veure amb l'etnologia, els estudis locals, el folklore, la cultura popular i tradicional, etc. Per tant, els coneixements i pràctiques detectats durant la documentació no es poden considerar automàticament com a elements del patrimoni cultural immaterial, sinó que s'han de passar pel filtre que implica la definició de la Convenció.
L'experiència del Montseny
Entre els anys 1995 i 1999, el Museu Etnològic del Montseny havia dut a terme un inventari del patrimoni etnològic del Montseny, en el marc de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya impulsat pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. El Museu va posar a la nostra disposició tot el material acumulat i es va comptar també amb el suport del Centre de Documentació del propi Museu. Això va facilitar en gran mesura tota la tasca de documentació, que tanmateix es va completar amb la visita a altres centres de documentació i la recerca i la consulta de fonts més recents.
D'aquesta fase de treball se'n va derivar una llista de més de 500 possibles elements, per als quals calia comprovar si podien ser considerats patrimoni cultural immaterial o si podien ajudar-nos a identificar algun altre element.
Per això recomanem:
- Que s'inverteixi el temps necessari en la fase de documentació abans d'iniciar el treball de camp, sens detriment que durant tot el procés d'inventari es vagi recollint tota la documentació nova que pugui sorgir.
- Que es tinguin en compte totes les possibles fonts d'informació de les diverses categories de patrimoni cultural immaterial, especialment dels coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l'univers, que solen estar menys ben documentats i en canvi són d'especial interès en una reserva de la biosfera.
- Que es tingui en compte tota la informació que pugui ser útil a l'hora de definir la contribució d'un element al desenvolupament sostenible.
- Que abans d'iniciar el treball de camp s'analitzi bé la informació recollida i es faci una primera llista de possibles elements, amb els aspectes fonamentals que caldrà comprovar.
Treball de camp
El treball de camp és la feina que s'ha de fer sobre el terreny, visitant la zona, vivint-hi, assistint a actes i festes, parlant amb la gent, entrevistant-la. És el que permet tenir un con- tacte directe amb les expressions culturals, amb els usos i els costums, amb les persones que posseeixen coneixements i habilitats. Aquesta part vivencial, d'observació personal, de percepció sense intermediaris, pot contribuir en gran part a resoldre els dubtes sobre els aspectes que fan referència al sentiment d'identitat o a la consideració com a patrimoni cultural immaterial. Però cal ser conscients en tot moment de la càrrega de subjectivitat que comporta aquesta part pràctica i, per tant, hem d'intentar objectivar al màxim les conclusions que puguem extraure.
En la mesura que ens volem endinsar en la manera de viure i en les expressions culturals d'una comunitat, el coneixement previ que puguem tenir d'aquella comunitat i de les persones que la formen ens permetrà assimilar més ràpidament i amb major facilitat la informació que anem captant durant el treball de camp. En aquest sentit, la presència en l'equip de treball d'una o més persones que siguin membres de la comunitat, a més de ser expertes en el camp de l'antropologia, la història o el medi ambient, contribuirà a treure major rendiment al treball de camp.
El treball de camp ha de durar almenys un any per poder cobrir tot un cicle natural, perquè moltes pràctiques es repeteixen anualment i estan en funció de les estacions o del calendari. Ara bé, difícilment el treball de camp durant un any podrà abastar tots els elements que s'hagin documentat, oimés si tenim en compte que molt sovint cal generar un clima de confiança amb les persones abans de poder obtenir la informació que ens interessa, cosa que pot implicar haver de fer més d'una visita per un mateix element o persona. Per tot això és recomanable fer una bona planificació, que prioritzi els elements sobre els quals s'ha de treballar, tenint també en compte l'objectiu de les reserves de la biosfera de contribuir al desenvolupament sostenible.
L'experiència del Montseny
El treball de camp el van dur a terme les tres persones contractades: una antropòloga, un historiador i un ambientòleg. La primera antropòloga que hi va participar va ser substituïda per una altra al cap d'uns mesos, mentre que l'ambientòleg va estar de baixa per malaltia durant cinc mesos, uns fets que van alterar la dinàmica de treball i l'execució de les diverses fases.
D'altra banda, en el moment de començar el treball de camp no s'havia definit encara amb detall tota la informació que es volia recollir, perquè la concreció dels aspectes metodològics va durar més del que s'havia previst. A més, es va donar molta autonomia a l'equip que el duia a terme, una decisió que al començament va comportar alguns problemes de coherència entre la teoria i la pràctica, però que va permetre avançar al ritme necessari.
La col·laboració de dues institucions del territori com la Reserva de la Biosfera i el Museu Etnològic del Montseny ha facilitat en gran mesura la identificació i l'accés a les persones que podien servir d'informants, perquè gaudeixen d'un reconeixement social que facilitava la participació dels interlocutors. En aquest aspecte també ens vam adreçar als ajuntaments perquè designessin interlocutors que ens poguessin ajudar a resoldre aspectes concrets durant el treball de camp, però possiblement la petició va ser massa formal i distant, i no va propiciar una resposta massiva.
L'elevada quantitat de possibles elements documentats, més de 500, i la dedicació prevista de l'equip de treball de només mitja jornada, implicava realitzar més visites de les que podia assumir l'equip de treball, de manera que ens vam veure obligats a dividir aquest equip i que les visites corressin sovint a càrrec de només una persona. Abans de començar el treball de camp es va fer una primera selecció d'elements que era indispensable verificar sobre el ter- reny, però la pròpia dinàmica del procés va fer que sorgissin noves possibilitats de visites o entrevistes que podien enriquir l'inventari. Al final de cada mes, les persones que realitzaven el treball de camp enviaven als coordinadors del projecte una relació de les visites i sortides que havien fet durant aquell període, on es recollia igualment si hi havia intervingut l'equip tècnic d'enregistrament d'imatges i de so.
De les 99 visites que es van fer durant el treball de camp, en 35 ocasions es van fer enregistraments d'imatge i de so. Es va contractar una empresa especialitzada perquè realitzés aquesta feina, que duia a terme una persona equipada amb una càmera, sempre acompanyant l'equip de treball de camp. A banda, també es van documentar fotogràficament alguns dels elements estudiats durant el treball de camp, una tasca que assumien els mateixos investigadors. Tot això ha permès disposar d'un material gràfic molt útil, no només per a la difusió dels resultats, sinó també com a base per a posteriors estudis o accions de salvaguarda. Tanmateix, la manca d'indicacions clares dels responsables del projecte sobre què i com convenia documentar gràficament, ha fet que no sempre quedin reflectits alguns aspectes fonamentals del patrimoni cultural immaterial, especialment la implicació de la comunitat i la transmissió.
Per això recomanem:
- Que el treball de camp no comenci fins que els aspectes metodològics s'hagin concretat.
- Que la direcció executiva faci un seguiment directe del treball de camp i participi en alguna de les visites que es duguin a terme, per tal de garantir l'adequació als objectius generals del projecte.
- Que es procuri que les visites les faci tot l'equip de tres especialistes, perquè podran captar informació de tipus diferent.
- Que el treball de camp se centri a recollir la informació necessària per a elaborar l'inventari, especialment aquella que permeti assegurar que el presumpte element s'adequa a la definició de patrimoni cultural immaterial que fa la Convenció.
- Que s'intenti documentar gràficament, amb fotografies, enregistraments sonors i si és possible amb vídeos, el màxim d'elements possible.
- Que es reflexioni sobre els aspectes que es vol documentar gràficament i/o sonorament, i que es transmetin les decisions de manera clara a les persones responsables del treball de camp i de l'enregistrament audiovisual.