Coneixements i pràctiques sobre el medi natural - Conreu de fruiters


Pràctica agrícola destinada a l'obtenció de fruites i fruits. La fruita es destina al consum de la casa excepte la producció de fruiters en camps, que es comercialitza -aquests utilitzen sistemes de reg per assegurar-ne la producció-. Al Montseny hi trobem: albercoquer, ametller, avellaner, caqui, castanyer, cirerer, codonyer, figuera, nespra, noguera, olivera, pomera -39 varietats -, perera, presseguer -amb moltes varietats- , prunera i vinya. La majoria de fruiters tenen l'empelt com a sistema de reproducció. Empeltar és inserir un brot d'un fruiter en un altre, de manera que s'uneixin els teixits i creixin conjuntament. S'utilitza per incrementar la vigoria i producció de la varietat seleccionada pel seu interès, i es fa de manera que les arrels i la base del tronc (portaempelts) siguin les de l'espècie més rústega i resistent (peu franc o bord), i la part superior (empelt), d'aquella de la qual es vol obtenir el fruit. Per assegurar l'èxit de l'empelt és necessari que hi hagi el màxim de contacte entre la pell (escorça) del portaempelts i l'empelt i així accelerar el procés de soldadura. Durant el febrer es fa l'esporga, eliminant els "estudiants" (tanys, candeles i xupons) i les branques seques dels fruiters ja empeltats, i s'aprofita per agafar els empelts de l'espècie o varietat que es vulgui empeltar. Durant els mesos de març i abril, es fan els empelts (amb tascó, d'estaca i a l'anglesa) a les pomeres, pereres, presseguers, pruneres, cirerers i nesprers. Durant la primavera es van portant a terme les podes en verd, els tractaments fitosanitaris, l'eliminació de males herbes i la fertilització. A l'agost es fa l'empelt d'ull a les pomeres, les oliveres i els presseguers, entre d'altres.

Antigament, els pagesos plantaven nombroses espècies de fruiters, que s'utilitzaven per al consum propi, els excedents es donaven als animals i, en ocasions, es venien. Les espècies més exigents en terra i aigua es plantaven als horts, la resta s'arrenglerava en els marges, lloc on no destorbaven les feines agrícoles realitzades amb animals i contribuïen a fixar el sòl. S'utilitzaven varietats rústegues i autòctones, que donaven produccions discretes, però eren força resistents, qualitat que feia prosperar bé els fruiters sense aplicar-los productes fitosanitaris ni cuidar-los gaire.


Vídeo:

Your privacy is our priority

To protect your privacy, before continuing we want to make sure that you know that, both we and our collaborators, use some cookies on the website to facilitate its use:

  • Own and third parties for statistical purposes, with which no user information is collected nor access IP addresses are recorded.
  • Our own and third parties to guarantee basic functioning, such as the user session, and personalization aspects, such as the language of our pages.
    We save the acceptance of cookies for 30 days to improve the browsing experience. Remember that you can delete cookies from your browser.
  • From third parties to show you information from our social networks, such as Facebook, X, YouTube, etc. By accessing these websites you can decide whether or not you accept their privacy and cookie policies.

More information

Subscriu-te als nostres butlletins

 

Rep els nostres butlletins de Parcs.

Subscriu-te a l'agenda i a l'Informatiu

fent clic als botons de sota.

butlletí gaudim

Subscriu-te a l'agenda Subscriu-te a l'Informatiu

Suggeriments, opinió i xarxes socials

 

Envia'ns els teus suggeriments, opina

i visita les nostres xarxes socials

Suggeriments

Suggeriments Opina Xarxes socials