Activitat econòmica
La població actual a l'entorn del parc està distribuïda de manera desigual, perquè en un 75 % s'estén sobre el vessant del Maresme. Considerant els municipis que envolten l'espai protegit, s'estima una població d'uns 350.000 habitants, en què a més cal considerar les poblacions veïnes i properes al parc, com ara Mataró, que suposa més de 100.000 habitants. La millora de les comunicacions, tant en el vessant del Maresme com al Vallès, ha propiciat un fort increment de les residències principals, que fins fa ben poc no eren més que segones residències. Actualment, es constata que la pressió demogràfica és superior a la zona del Maresme que a la del Vallès.
El territori de la Serralada litoral és majoritàriament forestal, i la propietat és majoritàriament privada. Les principals activitats econòmiques són les agrícoles, ramaderes i forestals. Pel que fa a les activitats industrials, aquestes es localitzen en determinats municipis, tant del Vallès -especialment a la vora del Besòs- com del Maresme -on es tracta d'indústries més petites i de servei local.
En el vessant del maresme, amb sòls al·luvials de bona qualitat per a l'activitat agrícola i una climatologia favorable, ha tingut lloc un desenvolupament important dels cultius d'horta, flor, planta ornamental i vinya, mentre que la ramaderia té una importància secundària.
Per la seva banda, el vessant vallesana, amb un clima més aspre, ha generat un desenvolupament més gran de la ramaderia, especialment la dedicada a les vaques de llet, i dels cultius de cereals i farratges relacionats amb l'activitat ramadera. Al Maresme el cultiu és principalment de regadiu (més del 60%) mentre que a la vessant vallesana és de secà (més del 75%). En el cas del Maresme, un percentatge del 10% dels cultius, aproximadament, està protegit sota algun tipus de coberta. Mereix un apunt a part la vinya dels voltants d'Alella (prop de 500 ha tant en el vessant del Maresme com a la del Vallès), el vi té denominació d'origen.
Pel que fa a la silvicultura, hi ha diversos aprofitaments de plantacions forestals de coníferes i frondoses. Les explotacions forestals de frondoses com el pollancre i el plàtan són especialment notables en les rodalies del Mogent. En els boscos de la serra rics en pins pinyers es practica la recollida de la pinya per extreure els preuats pinyons que s'empren en rebosteria.
Les activitats extractives relacionades amb els jaciments minerals van ser en el passat motiu de modestes explotacions, com proven les mines de coure i ferro de la Coscollada, o les de plom de Montornès del Vallès. En canvi, les explotacions de les roques granitoides constitueixen un recurs molt important, font permanent de conflicte amb els interessos de conservació del parc. Els sediments detrítics granulars quaternaris de la plana al·luvial del Besòs també han estat -i són- extrets com a àrids naturals.
Les activitats esportives i de lleure també han trobat en l'àmbit de la Serralada litoral un espai per al seu desenvolupament. Així, hi ha més de 13 societats de caçadors dedicades a la caça major del senglar, i sobretot a la caça menor del conill, la perdiu roja, el faisà, el tudó, i el tord o la gallineta a l'hivern. A la Roca del Vallès es cacen l'ànec real i la gallina d'aigua. S'efectuen repoblacions cinegètiques de conill, perdiu i faisà, i, malgrat tot, la caça és escassa per culpa de la forta pressió cinegètica.
Els anomenats esports de muntanya -vol amb ultralleuger i parapent i itineraris a cavall i bicicleta-, són algunes de les activitats esportives i de lleure que es poden practicar al parc. La proximitat de grans nuclis de població i de la gran metròpoli de Barcelona afavoreix la implantació d'una important oferta recreativa. L'excursionisme (la serra està travessada pel sender de gran recorregut 92 de Portbou a Ulldecona) i l'atletisme, la recerca de bolets i altres activitats recol·lectores (cargols, flors silvestres, molsa, pinyes, llenya, etc.) també s'han d'incloure entre els usos de la serralada. Alguns d'aquests usos es limiten a les rodalies de les àrees de lleure, com la de Nostra Senyora dels Àngels, amb capacitat per a unes 800 persones, sota una extensa zona arbrada i amb instal·lacions de barbacoes i restauració.
