Coneixements i pràctiques sobre el medi natural - Animals de treball


Cavalls i eugues, matxos i mules, ases, bous i vaques serveixen, segons les seves característiques, per feines agrícoles, de transport i tir de carros, de ròssec -desembosc- i de bast.

Els cavalls i les eugues -potents però poc resistents- s'utilitzen majoritàriament en feines agrícoles, transports amb carro i de ròssecs, a la plana. Tenen el peu gran i una alimentació molt concreta. Els matxos i les mules -bestiar bord i de peu rodó-, tenen potència i una resistència mitjana i s'utilitzen per treballar a la muntanya fent feines de bast (matxos) i de ròssec. Els burros -ases o rucs- tenen més resistència però menys potència i s'utilitzen per feines de transport a la muntanya, ja que tenen el peu petit i poden avançar per camins i corriols estrets; són més rústics i poc exigents en l'alimentació. Els bous i les vaques s'utilitzen per llaurar i fer transports de curta distància. Treballar amb animals comporta l'ús d'utillatge manufacturat pel baster-guarnimenter. La introducció de nous materials ha fet que els utillatges hagin guanyat en lleugeresa i resistència. Les feines agrícoles i de tir requereixen un collar català o de pagès on es fixa el bastiment de l'arada i els braços del carro, carreta o tartana mitjançant els argollans. Les feines de ròssec necessiten un collar més resistent que té les espadelles separades on es fixen els tirants. Els guarniments d'una cavalleria són el cabeçó, la ventrera, la sofra, el bastet, la retranga, les regnes i el collar. Les feines de bast es fan amb selles de càrrega. Hi ha el bast -més resistent- l'albarda i la xalma. Els guarniments de subjecció de les selles són la pitral, la cingla, la rabasta i les sobranques. Degut al desgast de les peülles per la fricció, la majoria d'animals es ferren, feina que recau en el ferrador, que manté i retalla els cascos, col•loca i substitueix ferradures.

Abans els animals constituïen l'única força motriu que els pagesos utilitzaven per fer transports i bona part de les feines del camp. Els més útils eren el cavall, l'euga i el bou, i en menor mesura, l'ase, la vaca, el matxo i la mula. L'ideal era disposar de diferents espècies, però resultava car i només les grans explotacions s'ho podien permetre. La majoria de cases posseïen un o dos animals, i eren poques les que no en tenien cap. De vegades, se'n compartia algun entre parents per reduir les despeses de manteniment. També se'n podien llogar. Calia ferrar-los per treballar, si no els cascs se'ls feien malbé. El ferrador observava el desgast de les ferradures i el caminar de l'animal i li'n feia a mida; era important que caminessin bé.


Àmbit geogràfic: Fogars de Monclús, Sant Pere de Vilamajor, Santa Maria de Palautordera


Enllaços relacionats:

interest

Mapa de l'inventari