Coneixements i pràctiques sobre el medi natural - Artigar o arrencar

Pràctica agrícola que consisteix a suprimir la vegetació natural (arbres, matolls…) existents en un terreny i condicionar-lo per ser conreat. Part de les branques, els arbusts i les mates s'apilen i es cremen, la cendra s'escampa i serveix per adobar el nou camp. És important conèixer la classificació o ús que té el terreny en el cadastre perquè si és un bosc no està permès artigar ni arrencar, en aquest cas seria una rompuda, pràctica diferent a artigar.

Antigament aquesta pràctica es feia en terres marginals i de muntanya: en indrets de difícil accés o en pendents adequats per establir-hi vinyes. Habitualment s'hi feia un conreu que es repetia o restoblava al llarg d'uns cinc o sis anys; llavors s'abandonava el terreny i passats uns anys es reprenia el procés d'arrencada. Una altra opció consistia a conrear en anys alterns, deixant descansar el sòl. Majoritàriament s'hi conreaven patates amb uns rendiments minsos. Un cop quedaven abandonades, les terres s'utilitzaven com a pastura, i de vegades s'hi plantaven coníferes. A les primeres dècades del segle XX ja gairebé no es feien arrencades, però als anys 1940, l'escassetat que es va patir a la postguerra va reactivar aquesta pràctica.