Coneixements i pràctiques sobre el medi natural - Carboneig


El carboneig ha estat una activitat forestal de gran importància econòmica i paisatgística al Montseny. Consisteix a transformar la llenya en carbó a través d'un procés de combustió lenta. Hi intervenen els carboners, els traginers (que transporten la llenya) i els picadors, que tallen la llenya. Actualment es fa carbonet (carbó de petites dimensions) aprofitant la brancada que es genera després d'un aprofitament forestal de llenya o fusta. La brancada es cou en una caldera, en un procés molt més ràpid que el carboneig.

Per obtenir el carbó, els carboners fan una pila, respectant les mides i naturaleses de les diferents llenyes, a les places carboneres -clarianes al mig del bosc - per aprofitar la proximitat amb les matèries primeres. Un cop feta, s'enterra per tal d'evitar que entri l'aire i s'hi tiren les brases a l'ull -forat a la part superior de la pila-. La combustió és de baix a dalt, la qual cosa fa que vagi disminuït l'alçada de la pila. Quan la pila ja s'ha cuit, es deixa apagar durant uns quants dies i se n'extreu el carbó.

Abans el carboneig era una activitat principalment de l'hivern. Acostumava a durar entre tres setmanes i un mes de cuita, segons les condicions ambientals i la llenya. Proveïa les grans ciutats de combustible fins als anys 1950, que apareixen altres fonts d'energia.

Actualment el carboneig es practica com a demostració a la fira de les Masies de Riells i Viabrea i a la Mostra Carbonera de Cànoves i Samalús. També hi ha algun mas i restaurant que fa carboneig per a consum propi. Tot i així la seva empremta encara és visible al massís perquè n'ha modelat el paisatge i alguns dels seus boscos. S'hi poden trobar restes de l'activitat (places carboneres, clarianes, parets de pedra seca, terra negra, trossos de carbó) i grans extensions de boscos on pràcticament només hi ha un tipus d'arbre, l'alzina, per ser el més interessant per fer-ne carbó.


Àmbit geogràfic: Cànoves i Samalús, Fogars de Montclús


Vídeo:

interest

Mapa de l'inventari