Coneixements i pràctiques sobre el medi natural - Pelar suro

Pelar o llevar suro consisteix a extreure'l de les alzines sureres (Quercus suber). El suro, que és l'escorça de l'arbre, es pela amb l'ajuda d'una destral, s'hi fan uns talls verticals (sense sobrepassar la capacitat de l'arbre per regenerar-se) i després es fa palanca per anar fent saltar el suro. Un cop pelat, l'arbre rep un tractament per tal d'assegurar-ne la supervivència i explotació posterior. Un planter d'alzina surera triga, aproximadament, 50 anys a créixer prou per poder fer la primera extracció de suro. Després es pot pelar cada 14 anys. Les dues primeres extraccions donen un suro de baixa qualitat, apte per fer conglomerat per a aïllants i plafons. A partir de la tercera extracció el suro és de millor qualitat i ja es pot utilitzar per fabricar taps. El suro es pela entre principis de juny i la primera quinzena d'agost, després la calor el fa enganxar-se i assecar-se massa i ja no es pot extreure bé.

Des de l'edat mitjana i fins als segles XVI i XVII, el suro s'utilitzava per a l'elaboració de ruscos d'abelles, soles de sabata o aïllants. Des de mitjan segle XIX es recollia dels boscos del Montseny i del Montnegre per vendre als empresaris empordanesos que elaboraven taps. També experimentà un gran auge gràcies als tallers tapers de Sant Celoni, Arbúcies i Breda, principalment.

Actualment la pela del suro es realitza per a la fabricació de taps, d'aïllants per a la construcció i, en menor mesura, per construir ruscos d'abella. Tot i haver disminuït l'activitat hi ha colles de bosquerols que a l'estiu fan campanya de pelar suro, sempre associada a l'ofici de pelador que es transmet a l'aprenent.

Àmbit geogràfic: Arbúcies, Breda, Fogars de Monclús,Gualba, Montseny, Riells i Viabrea, Sant Feliu de Buixalleu, Viladrau

Vídeo: