Coneixements i pràctiques sobre el medi natural - Pomeres del Montseny
El cultiu de pomeres necessita sol, aigua i terra treballada. La pomera té vida llarga a climes frescos i humits i terrenys permeables, si a l'estiu no disposa de prou aigua cauen els fruits. Es propaga per empelt i els arbres lleven fruita als 2 o 3 anys. El procés comença amb la tria dels portaempelts, que poden ser de llavor, de peu franc o recollits del bosc, marges de camins i carreteres. Han de ser bons. Si són de viver han de ser vigorosos o nanitzants -modificats genèticament perquè no creixin gaire -. Tot seguit se seleccionen les varietats autòctones que es volen empeltar. Durant el febrer s'esporga, eliminant els estudiants (tanys, candeles i xupons) i les branques seques dels fruiters ja empeltats i s'aprofita per recollir nous empelts. S'han de recollir a l'última lluna vella de febrer i empeltar coincidint amb la primera lluna nova de març. Empeltar consisteix a inserir un brot d'una pomera en una altra, de manera que s'uneixin els teixits i creixin conjuntament.
Les varietats de pomes del Montseny són: agredolç (els Vimeners), agrenegra (els Vimeners), bellesa de Roma, blanqueta, camosa de Lleida (Arbúcies), camosa groga (la Caseta d'en Fèlix, Arbúcies), camosa verda (Arbúcies), carabruta petita dolça, ciri, ciri vermell, corgelada (Arbúcies), de can Matas (can Matas, Arbúcies), gavatxa (can Fèlix, Fogars de Montclús), imperial, llistada (els Vimeners), manyaga (Arbúcies), martina (els Vimeners), morro de vedell (Arbúcies), moscatell, moscatell dolç, nana o vella (els Camps, Fogars de Monclús), pic de pedrís, quadres (can Quadres, Arbúcies), rabada (can Rabat, Arbúcies), reineta carabruta àcida, reineta del Canadà, reineta gris, sang de llebre (els Vimeners, Fogars de Montclús), sant jaume àcida, sant jaume dolça, sant joan, sant joan de mata baixa, sant miquel, santa eugènia, sucre, ull de nespra, verd donzella, vermella (els Vimeners), vinyets (els Vinyets, Arbúcies). Aquestes 39 varietats es troben a la finca de la Caseta d'en Fèlix (Arbúcies).
A la primera meitat del segle XX, la vall d'Arbúcies i Riells del Montseny era coneguda com la vall de les pomeres. Se'n transportaven dins de sàrries amb camions fins a Barcelona per vendre-les. L'espaiament en el temps de recollida permetia disposar de fruita durant més mesos, amb una bona conservació a la pallissa se'n menjaven fins a l'estiu següent i s'alimentava el bestiar amb els excedents. Era corrent veure els bosquerols amb el sarró ple de pomes quan es dirigien a treballar a bosc.
Àmbit geogràfic: Arbúcies, Fogars de Montclús, la Garriga, Montseny, Riells-Viabrea, Viladrau
