L'impacte de la reforestació en la biodiversitat de mol·luscs
Montserratina martorelli ©Vicenç Bros
En aquest estudi [enllaç: 1] s’ha comparat la riquesa d'espècies en els set hàbitats més característics del Parc de Collserola. Les principals conclusions de l’estudi són que els boscos com els alzinars i els boscos mixtes de pi són els hàbitats amb les diversitats més baixes, mentre que les àrees amb un alt nivell d'heterogeneïtat ambiental tenen les comunitats malacològiques més diverses.
En les darreres dècades però, l'abandonament dels cultius i la reforestació amb espècies de coníferes estan donant lloc a l'homogeneïtat del paisatge, que és, potser, la causa de la rarificació o l'extinció de vàries espècies característiques d’espais oberts.
Una altra conclusió del treball és que les espècies de caragols associades als mitjans humanitzats són de poc interès per a la conservació, com ara Cernuella virgata, Cornu aspersum i Rumina decollata. Per contra, tres espècies endèmiques més rares: Montserratina martorelli, Hypnophila boissii i Deroceras altimarai, viuen gairebé exclusivament a la capa d’humus dels boscos humits de la serralada. Altres espècies endèmiques registrades en el treball, com són Oxychilus courquini i Xerocrassa penchinati, ocupen espais oberts, preferentment els ambients arbustius i rupícoles.
En l’estudi s’aporten recomanacions sobre com adaptar els plans de gestió per a millorar la qualitat de l'hàbitat de Collserola i altres espais naturals mediterranis similars. La recuperació dels cultius abandonats i la potenciació de les clarianes de bosc són, doncs, les pràctiques de gestió més adequades per al manteniment de les comunitats de gasteròpodes més diverses, incloent-hi, també, vàries espècies d'interès per a la conservació.
Enllaç:
