CAES

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

Navigation

Situació geogràfica-geològica


$urlFileEntry

Kim Castells

El relleu


Les dues grans unitats que formen el massís han estat de sempre perfectament delimitades per la toponímia: Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Ambdues són enllaçades pel Coll d'Estenalles, a la capçalera de la riera de les Arenes, que els separa a la vegada mitjançant una vall de vessants molt escarpats, d'origen càrstic.
 
Lateralment, hi ha una munió de barrancs tributaris de la riera de les Arenes i del riu Ripoll anomenats "canals" que divideixen el massís en unitats secundàries. En destaquen els blocs de la Mola (1103 m), els Òbits (1.031 m) i el Montcau (1.056 m). Els cims d'aquests relleus sovint són escarpats amb cingles quasi verticals i van alternant amb canvis de pendent. Al peu dels cingles es troben monòlits separats de les parets per l'erosió de grans ciàclasis (megàclasis), conegudes amb noms molt populars com Cavall Bernat, les Castellasses, la Cova del Drac, etc.
 
En conjunt, la forma aproximada del massís de Sant Llorenç del Munt és la d'un tronc de con esglaonat en quatre trams: el primer té el límit superior al nivell del Cavall Bernat, el segon a Can Pobla, el tercer a l'Hort dels Monjos i el darrer a la Mola.

La hidrografia


Per les crestes de la Mola i el Montcau hi passa la divisòria d'aigües entre les conques del Besòs i del Llobregat, que s'allarga fins a Sant Cugat del Vallès. La xarxa hidrogràfica de la muntanya és composta, doncs, per dos sistemes que tributen a dos grans col·lectors: el Ripoll, de cabal perenne, tributari a la vegada del Besòs, i la riera de les Arenes, de règim irregular i torrencial, tributària del Llobregat. Per la banda septentrional i per la de ponent de la serra de l'Obac, els barrancs i les rieres van també al Llobregat per les rieres de Talamanca, Mura, Infern i Mata-Rodona i Rellinars.

Clima


$urlFileEntry

Autor: XPN

El massís de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac s'aixeca bruscament a la part septentrional del Vallès Occidental, i la humitat augmenta a la vall del riu Ripoll, a la part oriental de la muntanya. En el cim de la Mola, la precipitació no serà inferior als 800 mm, mentre que a la Serra de l'Obac no deu passar dels 700 mm. Els mesuraments duts a terme, a l'estació del pantà de la Xorriguera, en els vessants d'aquella serra, donaven una mitjana de 681 mm. És provable que a la zona N del massís, Mura i especialment Sant Llorenç Savall, s'arribi també als 700 mm mentre que Terrassa i Sabadell, a la plana vallesana, només reben, respectivament, 508 i 603 mm de pluja.

Pel que fa a l'estacionalitat de les precipitacions, l'època més plujosa és la tardor, seguida de la primavera, i la més seca, l'estiu, per bé que exposada a tempestes locals estivals o bé originades per la forta condensació de les masses d'aire marítim sobre l'aire sobreescalfat interior, al contacte del massís, que origina un fort ascens, fenomen que pot donar lloc a tempestes devastadores com la que s'esdevingué el 25 de setembre de 1962.

Per bé que al pla vallesà la temperatura mitjana anual és d'uns 15º, a la muntanya, les temperatures arriben a ésser extremes a l'hivern, a causa de l'altura. Pel que fa a la neu, té poca importància, tot i que hi neva algunes vegades, especialment al cim de la Mola, i que la neu es conserva bastants dies, principalment als obacs.

Estratigrafia


$urlFileEntry

Pared de roca

$urlFileEntry

Riscal