caesen

Sant Miquel del Fai. Espai Natural dels Cingles de Bertí

Navegació

Capbreu de Sant Miquel del Fai


Un document del s. XIV


Un capbreu és una recopilació de documents en què totes les persones que estaven sotmeses a un senyor jurisdiccional reconeixien aquesta submissió i hi detallaven les seves possessions. En el Capbreu de Sant Miquel del Fai, doncs, trobem aquest reconeixement de submissió cap al prior del monestir de Sant Miquel del Fai, representant tot el monestir; les possessions que tenien i el detall de tots els censos que pagaven anualment per aquestes possessions.

Els capbreus s’elaboraven quan, per vicissituds històriques, les condicions dels vassalls quedaven desfasades. Fent el capbreu, s’actualitzaven aquestes condicions i es clarificaven casos en què, o bé per conflictes, per successions o per pèrdua de documents, ja no era prou clar qui posseïa béns del monestir ni què en pagaven. Per aquest motiu, els capbreus constitueixen una font històrica d’incomparable riquesa.

En el cas de Sant Miquel del Fai ja es coneixia l’existència d’altres capbreus del monestir, de diferent abast i de diferent entitat, però tots dels segles XV-XVIII. Aquest que us presentem i que la Diputació de Barcelona ha pogut recuperar, per tant, és el més extens (439 documents), i és el més antic, ja que inclou documents entre 1364 i 1389. Bona part d’aquests documents en el període 1364-1366. Els documents, a més, inclouen referències a documents anteriors, des de 1167.

És també, a més, el capbreu més solemne, ja que, pel format, les dimensions i els materials nobles (fulls de pergamí de gran format i probablement una enquadernació sumptuosa, encara que l’actual és feta en època moderna), tenia també un certa funció simbòlica perquè recollia la vinculació o la submissió dels vassalls o súbdits a la jurisdicció del monestir.

El Capbreu de Sant Miquel del Fai recull les propietats del monestir a un bon nombre de termes propers i no tan propers (cinquanta localitats, del Vallès Oriental, Vallès Occidental, Maresme, Moianès i Osona, a banda de Barcelona), recull més de 340 persones que estaven sotmeses, junt amb les seves famílies, al domini del monestir. A més, amb les descripcions de les terres i amb les descripcions dels censos que se’n pagaven aporta una panoràmica detallada no només dels aspectes geogràfics sinó també agrícoles i econòmics del període en les nostres comarques.

A continuació podeu consultar el document complet en aquest girafulls:

 

 

Us expliquem en aquest vídeo el procés de restauració del document, fet pel Laboratori de Conservació i Restauració de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

 


#language("interest")