Activitat econòmica


L'aprofitament del bosc ha estat històricament l'activitat econòmica més important d'aquestes muntanyes. Les formes d'explotació d'aquest recurs natural han estat molt variades, amb alguns usos abandonats des de fa molts anys i d'altres que encara persisteixen.

  • L'aprofitament de l'alzina per a llenya i carbó: mentre les activitats de carboneig han desaparegut des de l'arribada dels combustibles fòssils, encara es manté un cert nivell d'activitat en l'extracció de llenya d'alzina per al consum domèstic.
  • L'aprofitament del castanyer per a botes i embalatges: aquesta activitat, que havia tingut un fort impuls quan la producció de vi i aiguardents era important i el conreu de la vinya ocupava grans extensions en tot el territori, pràcticament ha desaparegut.
  • L'aprofitament del suro: s'havia oblidat durant alguns decennis, però ha tornat a revifar darrerament per la demanda d'aquest producte per a taps i conglomerats.
  • L'aprofitament de les pinyes de pi pinyer: actualment, encara es manté.
  • Plantacions de ribera (pollancres i plàtans) i reforestacions amb coníferes (pi insignis i pinastre): és un dels aprofitament forestals que es manté i, fins i tot, creix en l'actualitat. Les plantacions regulars d'aquestes espècies han ocupat bona part dels camps de conreu abandonats i fons de valls.



Pel que fa a l'agricultura, es conserven actius només alguns dels centenars de masos dispersos pel Montnegre i el Corredor. Si bé a l'època de la vinya, els conreus ocuparen grans extensions de terreny, especialment als vessants marítims de la serralada, avui solament es conserven petites clapes de camps i pastures com a testimoni d'una activitat poc viable econòmicament en zones de muntanya.


Una activitat complementària a l'activitat agrícola, l'apicultura, tingué una certa importància i els ruscos fets de suro sovintejaven a les proximitat de les cases de pagès, quan aquestes encara eren en funcionament. Bé i que encara es mantenen uns pocs ruscos tradicionals, els escassos apicultors actuals utilitzen arnes o caixes de fusta.


Alguns del masos abandonats han estat recuperats en els darrers anys com a primeres o segones residències, desvinculades de l'activitat agrària. D'altres, han estat reconvertits, per a cobrir la creixent demanda de serveis turístics, educatius i de lleure, en restaurants, residències de turisme rural, equipaments pedagògics, cases de colònies, etc.