Patrimoni construït


$urlFileEntry

Autor: XPN

A causa de la configuració del relleu, tant el Maresme com el Vallès Oriental han estat des de molt antic zones de pas. Això ha afavorit els intercanvis, que n'han consolidat el poblament i les activitats econòmiques i n'han caracteritzat el desenvolupament. Amb tot i això, l'assentament humà, si bé és molt antic en tot l'àmbit, s'ha fet de forma molt diferent a la plana litoral, a les serralades i a les valls interiors. Al principi, la població s'establí a les valls de la Serralada litoral, on es troben les viles que foren ben sovint els nuclis originaris de les poblacions costaneres, primer barris mariners, que comencen a independitzar-se cap al segle XVI, però que, per l'amenaça de la pirateria, no es refermen fins al segle XVIII. També és característic de la zona el poblament disseminat del massís, a causa de la relativa facilitat en el proveïment d'aigua.



Testimoni de l'antiguitat d'aquest poblament són els dòlmens de Pedra Gentil (prop de Vallgorguina) i de Pedra Arca (entre Llinars del Vallès i Vilalba Sasserra), i les restes d'assentaments ibèrics als poblats del turó del Vent i del puig del Castell (entre Can Bordoi i el Far). Al voltant del recorregut per la pista principal que va de Can Bordoi fins a prop de Vallgorguina, es poden trobar construccions arquitectònicament notables, com l'església de Sant Cristòfol, al costat de Can Bordoi, documentada el 1025 i reconstruïda al principi del segle, i el mateix Can Bordoi, documentat al segle XIII. Més enllà, es troba l'església de Sant Andreu del Far, que va rebre el nom de Bonaconjunta l'any 1164. En el punt culminant d'aquest sector, hi ha el santuari del Corredor, nomenat ermita l'any 1544 i reconstruït posteriorment segons les directrius artístiques de l'estil gòtic tardà.



Als vessants més propers al mar també es poden veure restes de l'arquitectura religiosa, com l'ermita de Llorita (segle XVI) o l'església preromànica de Sant Martí de Mata, restaurada al segle XVI. Al sector del Montnegre, els assentaments humans són més freqüents a les parts baixes de la serralada, ja que el relleu és bastant més accidentat que a la zona del Corredor.



En general, trobem antigues parròquies aïllades per la manca de bones vies de comunicació. Són particularment rellevants les de Fuirosos, Ramió, Vallmanya i Hortsavinyà. També es poden trobar ermites en indrets prou elevats, com Santa Maria, Sant Martí i l'Erola, i les runes de l'antic monestir de Roca-Rossa. Més a prop del mar, hi ha construccions notables com el castell de Montpalau, l'església de Sant Pere de Riu i l'aqüeducte romà que es troba al passeig d'Hortsavinyà, a la vora de Pineda de Mar.