Els productes

Als municipis del Baix Llobregat trobem la col paperina. La seva forma és ovalada i les seves fulles externes acaben formant una punta. Presenta un color verd pàl·lid per les cares exteriors i és quasi blanca per dintre. Pesa menys que altres varietats de cols. De gust suau i dolç, la planten a mitjan setembre i octubre i la podem trobar a partir de la segona quinzena de desembre, fins al mes de març. La col paperina es troba al Garraf, el Baix Camp i el Maresme.

L'escarola perruqueta és un dels productes més antics de l'horta del Garraf i també es troba al Baix Llobregat, el Baix Camp i el Maresme. Aquesta escarola és més petita, d'un color verd clar (més clar que la resta) i més dolça. Les seves fulles són tendres, de textura suau i cruixent. Es troba als mercats des de principis de desembre fins a finals de març.

El tomacó és un tomàquet que es conserva molt bé i és excel·lent per sucar el pa; per això els pagesos tradicionalment el cultivaven tot l'hivern. Les tomaqueres tenen un vigor excel·lent al llarg de tot el cultiu. Són plantes molt altes i el fullatge és dens. Al Garraf també hi són molt coneguts els espigalls.

Els espigalls són brots de l'anomenada col brotonera, una verdura d'hivern típica de la zona, de color verd i fulles comestibles espigades i dentades. D'octubre a novembre l'espigall genera uns brots amb molta fulla que s'anomenen col verda o col de brotó a Sitges, i brotons a la resta del Garraf. Al gener, quan té lloc la floració, apareixen els espigalls, que es poden collir fins al mes de març. L'espigall té un gust suau de col; gairebé només es conrea a la comarca del Garraf i es comercialitza en parades de mercat i en algunes verduleries de la comarca. Va estar a punt de desaparèixer, però, gràcies al treball de promoció dels productors de Vilanova i la Geltrú, es torna a donar a conèixer a partir de l'any 1994.

El préssec d'Ordal és una fruita de secà i de qualitat a tots els nivells. Si es cull entre els mesos de juny i agost en les seves condicions òptimes de maduració, és un préssec ric, tant per les seves característiques gustatives com aromàtiques. Conreat als termes de Subirats i Avinyonet del Penedès, és un dels productes de més qualitat amb els quals compta aquest municipi, a banda dels seus vins i caves. Les característiques concretes del seu emplaçament i l'atenció acurada durant el procés de creixement, li donen un gust i una aroma més pronunciats.

Pel que fa a la carn, al Baix Llobregat hi trobem el gall de pota blava. Aquest tipus d'aviram, originari de tot el delta del Baix Llobregat i conegut també com a raça catalana del Prat, és símbol d'identitat de la ciutat. Estava en procés d'extinció i actualment disposa d'un segell europeu de qualitat. Està format per un conjunt de gallines i galls, que destaquen per les seves plomes d'un ros viu, el vermell de la cresta, la cara i les barballeres, el blanc de les orelletes i el bec fosc, i pel blau pissarra característic de les seves potes i dits, d'on prové el seu nom popular.

El gall negre del Penedès, en la seva varietat negra, es cria durant cinc mesos en plena llibertat, alimentat amb cereals i verdures. Es tracta de peces que poden arribar a superar els tres quilos, amb una carn consistent, sense greix i un sabor molt potent. El seu color intens denota una activitat física considerable. És, doncs, una carn molt rica. És un producte que podem trobar tots els mesos de l'any a les comarques del Penedès, però es consumeix més típicament per Nadal.

En el cas del Garraf, l'oferta vinícola destaca per la seva qualitat excepcional, fruit de les particularitats del sòl i el clima característic, i per una elaboració artesanal acuradíssima. Els viticultors s'esforcen en el cultiu de varietats tradicionals i, cada vegada més, en la producció ecològica per aconseguir uns vins i caves de prestigi reconegut.

La varietat més típica és la malvasia de Sitges, una varietat de cep blanc, encara que també hi ha una subvarietat negra. El raïm de malvasia és menut i poc compacte. El gra és gros, tendre i ovoide, molt dolç i aromàtic. Actualment hi ha 2,5 hectàrees dedicades a la seva producció com a vi dolç, concretament a les vinyes de l'Hospital de Sant Joan de Sitges, on s'elabora emparat per la DO Penedès. També podem gaudir d'aquesta varietat, però elaborada com a blanc sec, a partir de les vinyes de Vega de Ribes, a Sant Pere de Ribes. La malvasia de Sitges es recomana especialment després de degustar el típic xató o per acompanyar les postres.

Cal destacar el treball del moviment Slow Food Garraf en la defensa de la cuina tradicional i la recuperació dels productes autòctons. En definitiva, un assortiment de productes ampli: carns, embotits, formatges, mel, postres artesanes, confitures i vins, sense oblidar els bolets i altres fruits del bosc, les herbes remeieres, els cargols, el conill, la perdiu i el porc senglar. Tots ells, amb les seves especificitats, es troben als plats que preparen els restaurants i els allotjaments del programa Parc a taula.