caes

Parc Natural del Montseny. Reserva de la Biosfera

Navegació

Activitat econòmica


El paisatge que avui coneixem del Montseny és el fruit de les activitats que hi han desenvolupat les persones. Des de l'aprofitament del bosc per a fusta i llenya, a la ramaderia, passant per l'agricultura. De ben antic, l'home ha modificat la muntanya d'acord amb les seves necessitats. Els primers pobladors neolítics van fer de la ramaderia la seva principal activitat, que avui encara persisteix de dues maneres diferents: extensiva a les parts culminals i de relleu suau, i intensiva a les diferents explotacions agropecuàries, de caràcter més industrial a les planes del voltant del massís.

 

L'explotació del bosc ha passat per diferents períodes, des de l'extracció dels millors arbres (molts eren avets) per a màstils en l'època d'expansió territorial per la Mediterrània, a l'Edat Mitjana, fins als moderns aulets d'alzina per a llenya i carbó pel consum domèstic i industrial. Darrerament, la introducció de noves fonts d'energia i l'ús dels derivats del petroli ha provocat que l'activitat d'extracció de llenya hagi disminuït força, i sigui quasi exclusivament per a ús domèstic. Altres fustes que s'aprofiten són el castanyer (de cabdal importància fins a mitjan segle XX per a la indústria botera), coníferes i arbres de ribera, espècies amb productivitat interessant des del punt de vista del rendiment econòmic. El bosc també ha donat altres fruits, que han estat aprofitats amb major o menor intensitat depenent dels interessos industrials del moment: suro, pinyes, rabasses de bruc per fer pipes, etc.

 

L'agricultura s'ha desenvolupat sobretot al voltant dels masos escampats per la muntanya i fou en el segle XIX quan hi hagué la màxima extensió. Va ser l'època que hi havia més masos en funcionament a la muntanya, potser la meitat dels quals foren construïts llavors. L'agricultura, per bé que associada a aquestes petites unitats d'explotació, tingué la seva màxima extensió. Fou l'època de les artigues a les parts més altes de la muntanya, i dels vessants més costeruts afeixats. Una vegada aquest model entra en crisi, ja en el segle XX, s'abandonen molts masos i les artigues i molts camps i feixes donen pas a les plantacions de coníferes, moltes introduïdes, que marquen en bona mesura el paisatge de molts indrets de la muntanya. Actualment, l'agricultura es limita sobretot a petites explotacions, moltes de caràcter lúdic, lligades igualment a les cases de pagès.

 

La principal activitat econòmica avui al Montseny és vinculada al sector terciari, per donar resposta a la forta demanda del visitant: restaurants, allotjaments rurals, equipaments pedagògics, càmpings i altres empreses d'aquest sector. També la construcció és un sector que ocupa moltes persones, especialitzada sobretot a la rehabilitació d'edificacions de certa antiguitat.

 

El Montseny avui, i malgrat les seves principals indústries, ha esdevingut un lloc amable per viure-hi, malgrat que bona part del miler d'habitants que hi resideixen han de trobar feina fora del límit estricte del parc natural. Així és que en molts masos ara s'hi viu com a primera i segona residència. I la pagesia de subsistència ha pres un caràcter lúdic, lluny de cobrir les principals necessitats vitals.