El Montseny, enlairat entre les planes de les comarques del Vallès, Osona i la Selva, es presenta com un bloc muntanyós de perfil característic i altiu, visible des de molts indrets de Catalunya i conegut arreu per la bellesa dels seus paisatges. Precisament, el nom del massís, que prové del llatí Mont Signus (mont senyal), palesa la fisonomia del seu relleu.
Els paisatges
Els boscos mediterranis es desenvolupen en un clima estacional d'estius eixuts i càlids, i hiverns moderadament freds i de precipitacions variables d'un any a l'altre amb els màxims de precipitació a la tardor i a la primavera. Són boscos sempre verds, que aprofiten l'energia solar. Al Montseny, els ecosistemes mediterranis estan representats pels alzinars i les suredes, i per les pinedes i les brolles. Són destacables els alzinars de la vall de la Castanya i les pinedes dels voltants de la Garriga.
La fauna és molt variada i presenta algunes adaptacions basades en estructures resistents, migracions i cerca de refugis. Entre els rèptils, és representativa la sargantana cuallarga i, entre els ocells, el tallarol de casquet. Són boscos que han sofert una forta explotació forestal que els ha mantingut en un estat de rejoveniment continuat.
El clima plujós i permanentment humit es dóna al Montseny a partir dels 1.000 metres. Els boscos propis d'aquest ambient estan representats per avetoses, fagedes i rouredes humides. A la Vall de Santa Fe es troben aquests tres tipus de boscos formats per arbres alts i corpulents. Les variacions tèrmiques i de lluminositat al llarg de l'any, degudes a la pèrdua de les fulles del faig, determinen les condicions ecològiques del sotabosc.
A causa de l'ambient variable, el poblaments animals són limitats. Només l'elevada producció de fullaraca a la tardor comporta una abundància d'invertebrats. La fauna és especialitzada, com és el cas de l'escarabat Rosalia alpina. Pel que fa als vertebrats, la màxima activitat es dóna a la primavera i a l'estiu i, com a ocell emblemàtic, destaca l'astor.
Els ambients propis de l'alta muntanya es troben representats en els cims més alts del massís, com el Turó de l'Home, les Agudes, el Matagalls i el Pla de la Calma. El clima es caracteritza per un fort contrast diari, amb temperatures molt elevades durant el dia i molt baixes a la nit, i també per un fort contrast estacional, amb glaçades i neu a l'hivern i temperatures altes a l'estiu.
A causa d'aquests contrastos, els arbres s'hi desenvolupen amb dificultat, de manera que la vegetació està formada per matolls i herbes i dóna lloc a un paisatge obert de landes i prats que han augmentat d'extensió gràcies a l'activitat ramadera.
També la fauna ha de suportar aquestes fortes variacions climàtiques. Sovint els animals passen un llarg període d'inactivitat biològica, com l'aranya Eresus niger, o es desplacen a altres ambients, com la griva, ocell migrador. El període de màxima activitat es concentra al final de la primavera i al començament de l'estiu.
Els rius i els rierols del Montseny es caracteritzen per una irregularitat dels cabals fluvials, tal com és propi dels cursos d'aigua de la conca mediterrània. El règim hídric d'aquests cursos és màxim a la tardor i mínim a l'estiu. Els cursos de mitjana i alta muntanya són encaixonats, ràpids i d'aigües netes i els de la plana són de llit ample, sovint transformat per l'home i amb alts nivells de contaminació.
La vegetació es caracteritza per un creixement ràpid i es distribueix pels marges del riu formant bandes (boscos en galeria o boscos de ribera).
La fauna aquàtica pròpia dels rius montsenyencs està adaptada a la variabilitat estacional i presenta gran resistència a les avingudes, les riuades i les sequeres. És important la presència de la truita de riu i del barb de muntanya. Com espècies indicadores de la qualitat biològica dels cursos d'aigua, destaquen la Perla marginata, entre els invertebrats, i la merla d'aigua, entre els vertebrats.
Les tarteres, esqueis i els escassos penya-segats del Montseny són llocs amb molt pendent i poc sòl, de manera que són ambients inhòspits per a la vida animal i vegetal.
Les superfícies són llises i només estan humides quan plou. Hi ha escassetat d'elements nutritius i dificultat d'ancoratge. Aquestes característiques i l'aïllament de les zones rocoses contribueixen a l'abundància d'endemismes. Aquests ambients estan molt ben representats a la zona de les Agudes.
Només algunes espècies vegetals molt ben adaptades i els líquens colonitzen els ambients rocosos. Exemples serien el crespinell glauc i el liquen geogràfic.
La fauna hi és poc representada; només els rèptils, com la sargantana de paret, hi són freqüents. Els penya-segats tenen interès per a algunes aus, com la merla roquera o el roquerol, que n'aprofiten la inexpugnabilitat per a niar o descansar.
Els conreus i els erms són ecosistemes dependents de la intervenció humana amb límits molt definits mantinguts forçadament per l'activitat agrícola. Els espais seleccionats per al conreu són planers, amb sòls profunds i rics en nutrients. Les superfícies conreades són escasses a les parts altes del Montseny, en canvi, a la plana dominen, per exemple, als plans de Palautordera.
La varietat d'espècies conreades al massís és baixa, però barrejades amb aquestes hi creixen altres plantes amb marcada capacitat invasora, formant un conjunt més o menys divers. La rosella i el morró blau són espècies que podem trobar en sembrats, vinyes, marges, rocs i hortes. La fauna d'aquests ambients, com és el cas de l'oreneta o la garsa, és tolerant a la proximitat humana. També s'hi observa una adaptació permanent o temporal al consum de plantes conreades (per exemple, el conill) o en la utilització de l'espai com a lloc de caça (per exemple, el mussol).
Oficina del Parc Natural del Montseny. Masia Mariona
Ctra. BV-5119, km 2,5
Mosqueroles
08470 Fogars de Montclús
Tel. 938 475 102
