Flora i vegetació


Autor: Kim Castells

Autor: Kim Castells

Les diferències d'humitat i temperatura expliquen la vegetació que es desenvolupa al Montseny. A manera d'estatges, i a la vegada que es guanya en alçada, es reprodueixen les formacions vegetals característiques de la mediterrània a les parts baixes (alzinars, suredes i pinedes), de la muntanya mitjana plujosa més amunt (alzinar muntanyenc i rouredes), d'ambients centreeuropeus per sobre dels 1.000 m (fagedes i avetoses) i, fins i tot, d'ambients subalpins als cims (matollars i prats culminals).

 

La confluència d'aquests factors en un relleu abrupte, solcat de torrents i cingleres, dóna com a resultat una extraordinària varietat d'hàbitats. Nombroses espècies, provinents del Sud o del Nord, s'arreceren als diversos ambients de la muntanya. Espècies relictuals i exemplars aïllats que troben en el Montseny l'últim racó on establir-se, com la dròsera, l'herba de Sant Segimon o la genciana groga, entre d'altres, confereixen un alt valor ecològic a aquestes contrades.

Prats


Els prats es caracteritzen per la manca d'arbusts i l'abundància d'herbes graminoides. Als cims del Montseny són comuns els prats subalpins i els prats de pastura. Moltes espècies pròpies del clima atlàntic, poc freqüents al Sud del Pirineus, es troben en aquests prats de muntanya.

 

Herbàcies:

  • Cynosurus cristatus
  • Trevolet de prat
  • Trèvol de prat
  • Ophrys catalaunica
  • Orchis mascula
  • Armeria alliarea
  • Trifolium glomeratum
  • Potentilla neumanniana
  • Moixernó
  • Milfulles
  • Gentiana ciliatan
  • Erodium cicutarium
  • Euphrasia stricta
  • Taraxacum laevigatum
  • Festuca ovina, Festuca gautireri

Landes i matollars

Les landes i els matollars de ginebró són formacions vegetals arbustives amb una gran varietat d'espècies herbàcies. Es distribueixen als voltants dels cims del Montseny. Les landes de bruguerola i els matollars de ginebró no solen passar de mig metre d'alçada. Les landes de bruc d'escombres arriben al metre i les de gódua poden superar l'alçada d'un home.

 

Arbusts

  • Bruguerola
  • Gódua
  • Serpol
  • Bruc d'escombres
  • Bàlec
  • Ginebró

Herbàcies

  • Tulipa
  • Grandalla
  • Pensament del Montseny
  • Helianthemum guttatum
  • Gíjol
  • Centaurea pectinata
  • Pimpinella
  • Peu de llebre
  • Ononis spinosa

Fagedes i avetoses

Les fagedes són els boscos més humits i ombrívols del massís. Es distribueixen, generalment, entre els 900 i els 1.600 metres d'altitud i ocupen un superfície d'unes 5.500 hectàrees. Les avetoses formen petites extensions dins les fagedes. Les més importants són les de Passavets i les del Matagalls. Al Montseny, aquests boscos típicament centreeuropeus representen una illa al mig d'un mar de vegetació mediterrània.


Arbres

  • Faig
  • Boix grèvol
  • Avet
  • Moixera

Arbusts

  • Boix
  • Lloreret

Herbàcies i altres

  • Buixol
  • Lliri de neu
  • Curraia purpuri
  • Marxívol
  • Herba fetgera
  • Miosotis
  • Prímula
  • Marcòlic
  • Deschampsia flexuosa
  • Cep

Rouredes


$urlFileEntry

Autor: XPN

Les rouredes, de roure martinenc i de roure de fulla gran, són pròpies de la muntanya de la zona mitja plujosa. En el passat ocupaven una franja àmplia del Montseny però l'excessiva explotació de fusta va facilitar-ne la regressió. Avui és un bosc escàs distribuït a clapes i sovint ha estat substituït per plantacions de castanyers.


Arbres

  • Roure de fulla gran
  • Roure martinenc
  • Castanyer

Arbusts

  • Avellaner
  • Ginebre
  • Aranyoner
  • Roldor

Herbàcies

  • Campanula persicifolia
  • Geranium sanguineum
  • Maduixera
  • Corniol

Alzinars i suredes

L'alzinar és el bosc dominant en extensió. El trobem des de la base del massís fins a 1.100 metres d'altitud. És un bosc verd tot l'any, ombrívol, i que pot ser molt espès.

La sureda, de distribució més restringida, és molt semblant a l'alzinar, però l'intens aprofitament del suro fa que presenti un sotabosc molt pobre.


Arbres

  • Alzina
  • Alzina sureda
  • Arboç

Arbusts

  • Arç blanc
  • Bruc boal
  • Marfull

Lianes

  • Arítjol

Herbàcies i altres

  • Galzeran
  • Galium maritimum
  • Escorodònia
  • Curraià de flor blanca
  • Limodorum abortivum
  • Pipa
  • Ou de reig
  • Molsa

Vegetació de ribera

Aquesta és la típica vegetació de les vores de rius, estanys i mulladius. Les espècies que la formen es caracteritzen per un elevat grau de dependència del medi aquàtic. Les herbes pròpies d'aquest ambient presenten fulles grans i tendres, amb gran capacitat per evaporar l'aigua. Els arbres solen ser caducifolis.


Arbres

  • Vern
  • Freixe de fulla
  • Om
  • Saüquer

Herbàcies i altres

  • Penjolls
  • Falguera de rei
  • Botó d'or
  • Consolda petita
  • Marchantia polymorpha
  • Sarriassa
  • Menta borda
  • Llengua de cérvol
  • Gatassa
  • Llentia d'aigua

Pinedes i brolles

Al Montseny, les pinedes i brolles ocupen generalment les parts baixes i assolellades. La seva estructura és esclarissada i presenta un dens sotabosc de plantes aromàtiques. La diversitat d'aquestes formacions vegetals va des de pinedes de pi blanc, d'ambient sec, fins a les pinedes submediterrànies de pi roig.


Arbres

  • Pi roig
  • Pi pinyer
  • Pi blanc

Arbusts

  • Matapoll
  • Bruc d'hivern
  • Farigola
  • Gatosa
  • Aladern de fulla estreta
  • Romaní
  • Cap d'ase

Lianes

  • Lligabosc

Herbàcies i altres

  • Albellatge
  • Jonça
  • Abellera fosca
  • Pinetell

Vegetació rupícola

La vegetació que creix en cingles, esqueis i tarteres està adaptada al relleu accidental, a l'escassetat de sol i d'aigua, i als canvis climàtics forts. Són comunitats d'aspecte obert on abunden les plantes herbàcies i els líquens, alguns dels quals són endemismes.


Arbusts

  • Boixerola

Herbàcies i altres

  • Liquen geogràfic
  • Herba de Sant Segimon
  • Polipodi
  • Falzia prima
  • Pinyes de foc
  • Crespinell glauc
  • Asarina
  • Falzia roja
  • Masera
  • Sabonera petita
  • Orella d'ós
  • Barretes

Vegetació ruderal i arvense

La vegetació ruderal és la que trobem als voltants dels nuclis urbans i l'arvense entremig dels camps de conreu. Totes dues formacions són constituïdes per plantes que aprofiten les condicions ecològiques que genera l'activitat agrícola i ramadera. En aquest ambient, abunden les plantes herbàcies de caràcter anual.


Arbres

  • Lledoner

Arbusts

  • Raïm de moro

Lianes

  • Esbarzer

Herbàcies

  • Lleterassa d'hort
  • Borraina
  • Margall bord
  • Morro blau
  • Estramoni
  • Ulls d'àngel
  • Rosella
  • Llevamà
  • Flor rubí
  • Margaridoia
  • Trèvol blanc