caes

Parc Natural del Montseny. Reserva de la Biosfera

Navegació

Fauna


Autor: Salvador Carranza

Autor: Salvador Carranza

En estreta relació amb la distribució de la vegetació, la fauna montsenyenca es caracteritza també per l'existència d'espècies típiques de terres centreeuropees a les zones altes del massís i per la fauna pròpia d'ambients mediterranis més meridionals a les parts baixes. La coincidència d'aquests dos grans grups en un espai relativament reduït es deu al fet que un gran nombre d'espècies hi troben les condicions adients per a desenvolupar-se. A tall d'exemple, i com a mostra d'aquesta extraordinària diversitat, només cal dir que s'han citat a voltant de 270 espècies de vertebrats. Si amb similar dedicació s'haguessin inventariat els invertebrats, probablement s'arribaria a més de 10.000 espècies. El caràcter boscós del Montseny determina en gran manera la fauna que l'habita. A l'alzinar es troben el senglar, la guineu, la geneta o la rata cellarda entre els mamífers més coneguts; l'astor, el gaig o el pit-roig entre les aus més comunes, i diversos tipus d'amfibis, rèptils i peixos.

 

 

El que li confereix un caràcter més singular a la fauna, però, són les espècies d'influència centreeuropea, que sovint resten aïllades, com és el cas de la granota roja, el tritó del Montseny, única espècie de vertebrat endèmica de Catalunya, o la musaranya d'aigua. Altres espècies de distribució típicament centreeuropea són la llebre, el liró, el grasset de muntanya, el pinsà borroner, el llangardaix verd i l'escurçó pirinenc.

 

 

El tritó del Montseny

 

El tritó del Montseny (Calotriton arnoldi), descobert l'any 2005 com a nova espècie, és l'únic exemple de vertebrat endèmic del Montseny i de Catalunya, i és també l'única espècie d'urodel endèmic d'Espanya. Els estudis de recerca que han permès diferenciar-lo del tritó Pirinenc, el seu parent més proper, s'emmarquen dins del Pla de seguiment de paràmetres ecològics del Parc Natural del Montseny i van ser iniciats l'any 2001. El seu reduït número de poblacions, escassa abundància i reduïda àrea de distribució (menys de 40 km2) fan que, en aquests moments, sigui un dels amfibis més amenaçats d'Europa. A continuació, us oferim unes imatges del Tritó del Montseny obtingudes de la filmació amb càmera.