La gastronomia dels parcs de la Serralada Litoral i del Montnegre i el Corredor

El clima mediterrani agradable i una situació estratègica han facilitat la presència de l'home a la Serralada Litoral i al Montnegre i el Corredor des de fa segles. La serralada s'emmarca dins l'antic domini de la tribu dels ibers laietans i hi ha molts establiments que ho testimonien. Sens dubte, es pot afirmar que en aquest moment històric hi va haver un sistema social organitzat que tenia com a espai vital la serralada. Els ibers tenien una economia basada en els cereals i una organització social completa. Cap al segle i aC, hi ha un procés d'abandó dels poblats (als cims dels turons) cap al pla: és un producte del sistema socioeconòmic i polític imposat per la dominació romana.

D'aquest període, en podem destacar la Cella Vinària de Teià, que ha estat recuperada fa poc, i que representa un conjunt arqueològic en el qual destaquen els diferents cellers per a producció de vi d'època romana. Durant el segle xvii, el conreu de la vinya i els cereals també va ser notable. El vi produït a la zona de Vilassar de Dalt i Teià va ser definit pel viatger Zamora, cap al 1790, com un dels millors de la costa catalana. La recerca d'aigua i el seu aprofitament sempre ha suposat un esforç essencial per revitalitzar l'agricultura a la zona, com ho demostren les concessions d'aigua del segle xviii que consten als registres del patrimoni reial, fetes, per exemple, a Alella, Tiana, Teià o Argentona.

Avui, la Serralada Litoral s'ha convertit en el gran espai natural protegit entre el Vallès i el Maresme. Les activitats econòmiques principals són les agrícoles, les ramaderes i les forestals. Al vessant maresmenc, amb sòls al·luvials de bona qualitat per a l'activitat agrícola i amb una climatologia favorable, ha tingut lloc un desenvolupament important dels conreus d'horta, flor i planta ornamental i vinya, mentre que la ramaderia té una importància secundària. El vessant vallesà, amb un clima més rigorós, ha generat un desenvolupament més gran de la ramaderia, en especial la dedicada a les vaques de llet, i dels conreus de cereals i farratges relacionats amb l'activitat ramadera. Cal fer esment a banda de la vinya al voltant d'Alella –amb prop de 500 ha de sòl, tant en el vessant del Maresme com del Vallès–, el vi de la qual té denominació d'origen. Pel que fa a la silvicultura, hi ha diversos aprofitaments de plantacions forestals frondoses de coníferes. Les explotacions forestals de frondoses com el pollancre i el plàtan són especialment notables a les vores del riu Mogent. En els boscos de la serra rics en pi pinyoner es practica la recollida de la pinya per extreure'n els pinyons preuats que s'empren en rebosteria.