Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac és un espai natural protegit de 13.694 ha situat entre 12 municipis de les comarques del Bages, el Vallès Occidental i el Moianès. El Parc integra 2 conjunts muntanyosos, Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac i el seu paisatge es caracteritza per un relleu escarpat, ple de cingles, canals, monòlits, codines, coves i avencs. La vegetació característica del parc natural és l'alzinar, que per sobre dels 800 metres s'enriqueix amb espècies pròpies dels llocs humits com la moixera, el boix i el roure, mentre que en altituds inferiors es barreja amb pins i arbusts mediterranis, com el bruc i l'arboç.
Des del vessant històric, es pot dir que les dues serres que formen el parc natural han ofert recer als pobles des de l'antigor. Les coves del massís van acollir poblacions neolítiques. En època medieval, els homes van obrar balmes i van erigir esglésies i torres de guaita. El monestir de Sant Llorenç del Munt és l'obra més significativa del període. Més tard, el camí Ral va esdevenir el protagonista en relats de traginers i bandolers i, finalment, la vinya i la posterior plaga de la fil·loxera, durant el segle XIX, van ser el preludi de l'abandonament del massís.