Els programes de seguiment del Parc Fluvial del Besòs permeten conèixer i avaluar l’estat ecològic del riu i la biodiversitat que acull. Mitjançant el control d’ocells, peixos, macroinvertebrats, quironòmids i zones humides, es recullen dades essencials per preservar els valors naturals de l’espai, millorar-ne la gestió i fer un seguiment de l’evolució dels ecosistemes fluvials (vegeu La qualitat ecològica dels rius).
El año 1999 se empezaron a hacer censos puntuales de pájaros en el Parque Fluvial de El Besòs. Y desde el año 2006 se realiza de forma anual con una frecuencia quincenal la evaluación de la población de aves del parque. El estudio se divide en 3 tramos representativos de la diversidad de hábitats del parque: zonas húmedas, zona de uso público, y desembocadura. Estos a la vez se subdividen en 13 subtramos. En cada tramo se realizan transectos lineales que permiten observar las diferentes especies y su abundancia.
El objetivo de los censos es estudiar la evolución de la comunidad ornítica de los tramos en que se ha dividido el Parque Fluvial de El Besòs.
A título de ejemplo, durante los censos quincenales del 2017, se han observado 166 especies, 142 de las cuales han estado autóctonas y paradas, 13 autóctonas sobrevolando el río y 11 de origen doméstico, ya sean exóticas o autóctonas.
Se han observado también dos especies nuevas en el parque: la codorniz marina (Crex crex) y el grajo (Corvus frugiligus). Se trata de especies consideradas raras a nivel catalán. La codorniz marina está sufriendo un declive muy acentuado en toda Europa, hasta el punto que se trata de la segunda especie más amenazada de extinción que se ha observado en el Parque.
Desde el inicio de los seguimientos, en el parque se han inventariado más de 200 especies diferentes. Para ver el listado y por saber en qué zona del parque se han localizado clica aquí.
L'any 2007 es va començar el seguiment de les poblacions de peixos del Parc Fluvial del Besòs. Mitjançant la pesca elèctrica es realitza una estima de l'abundància i composició de les espècies de peixos de tres punts del riu i un de les llacunes del rec Comtal.
La pesca elèctrica és dels mètodes menys agressius per quantificar i estudiar els peixos. Un cop s'han capturat, s'adormen, s'identifiquen, es pesen i es mesuren. Després es deixen dins del riu en vivers fins que es desperten i es poden alliberar.
L’objectiu és avaluar l’evolució de la comunitat de peixos al Parc Fluvial del Besòs en termes de densitat i composició d’espècies..
En els mostrejos de tardor de 2016 a primavera de 2017 es van identificar cinc espècies de peixos (Informe Universitat de Barcelona: Investigació sobre possibles efectes de la depuració del sistema d’aiguamolls del Parc Fluvial del Besòs sobre la comunitat biòtica i efectes de la toxicitat ambiental sobre els peixos. Dolors Vinyoles, Patrícia Soler, Anaïs Carbajal, Oriol Talló, Manel López-Béjar. Setembre 2017)
En aquest mostreig es van identificar cinc espècies de peixos: tres autòctones, una al·lòctona i una traslocada. Aquestes espècies són les següents: anguila (Anguila anguila), Bagra (Squalius laietanus), Barb de muntanya (Barbus meridionalis), Carpa (Cyprinus carpio), Llopet de riu (Cobitis palúdica) espècie traslocada d’alguna localitat de l’Ebre d’on n’és endèmica.
Des de l'any 2000 entre els mesos de febrer i novembre es realitza el seguiment i control de les poblacions de larves de dípters quironòmids.
Aquests organismes són insectes voladors que desenvolupen els seus primers estadis dins de l'aigua, passen per diferents estadis aquàtics en aquest medi i quan són adults n'emergeixen per reproduir-se i pondre els ous altra volta dins del riu. Per aparellar-se els mascles formen núvols per atreure a les femelles, però al capvespre també són atrets per les llums dels edificis riberencs. Quan la densitat dels quironòmids adults és massa elevada aquests insectes, tot i que no són picadors, poden resultar molestos per la població.
Les larves de quironòmid (esquerra) es desenvolupen dins de l'aigua. Per conèixer la densitat, es prenen mostres quantitatives (dreta) a diferents punts del parc.
El control dels quironòmids es realitza sobre les larves aquàtiques abans de que els adults emergeixin del riu. Per conèixer les densitats de larves es prenen mostres quantitatives i se n'extrapola la seva densitat.
Els ocells i els peixos del parc s'alimenten de larves de quironòmid, però la densitat d'aquests dípters a vegades és molt elevada i els seus depredadors no els poden regular de forma natural. Per controlar la població de quironòmids s'usa un larvicida biològic (Bacillus thuringiensis var israelensis) el qual és molt específic i no perjudica a la resta de la fauna i flora aquàtica.
El nombre de tractaments anuals necessaris per combatre els quironòmids dependrà de la climatologia durant la primavera i l’estiu.
Des de l'any 2007 es realitza el seguiment de la comunitat de macroinvertebrats aquàtics per avaluar l'estat ecològic de l'aigua del Parc Fluvial del Besòs i de les aigües del riu Besòs i Ripoll abans d'entrar al parc.
Els macroinvertebrats són invertebrats que viuen en els ambients aquàtics i que poden mesurar des de pocs mil·límetres a alguns centímetres. Aquests organismes s'usen com a indicadors de la qualitat de l'aigua perquè tenen resistències diferents davant la contaminació orgànica de l'aigua.
La riquesa dels ambients fluvials normalment no és gaire elevada i els organismes que hi viuen són indicadors d'una qualitat de l'aigua baixa.
El seguiment químic de les zones humides consta de la presa de mostres d'aigua de la sortida de l'efluent de la depuradora i de la sortida de les parcel·les de tractament per conèixer el percentatge d'extracció de nutrients, matèria orgànica i partícules dels aiguamolls. Periòdicament es regula el nivell d´inundació de les parcel·les, s'efectua el manteniment de les vàlvules d'entrada i de les arquetes de sortida, així com de les bombes d'impulsió de l'aigua. Cada hivern s'assequen les parcel·les per segar el canyís i extreure'n la biomassa morta.
Periodicament, es realitzen les anàlisis químiques de l'aigua de les parcel·les dels aiguamolls construïts des l'any 2000 i fins a l'actualitat.
Els resultats de totes aquestes anàlisis indiquen que les parcel·es d'aiguamolls construïts extreuen nitrogen, DQO, sòlids en suspensió i bacteris fecals, d'una part de l'aigua de la depuradora de Montcada, de forma que la qualitat de l'aigua que s'aboca al riu Besòs és de millor qualitat.
El Parc Fluvial del Besòs està situat a la regió biogeogràfica mediterrània, dins la llera del riu Besòs i encaixat dins el continu urbà de les ciutats de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac.
En el parc es diferencien tres zones principals que són la zona d'ús públic, les zones humides i la desembocadura, cadascuna amb una vegetació diferenciada. La vegetació del canal d'aigües baixes és comuna a tot el parc. Algunes de les flors del parc es mostren a la galeria d'imatges.
La zona d'ús públic consta de 22 hectàrees de gespa composada amb barreja de Festuca sp., margall (Lolium perenne) i gram (Cynodon dactylon) entre d'altres. El cicle anual d'aquestes espècies provoca que de forma natural durant la tardor i l'hivern el seu color s'esgrogueeixi i que verdegi a la primavera i a l'estiu. Des de la inauguració del parc s'utilitza aigua freàtica convenientment tractada pel reg d'aquesta zona verda.
Al marge dret del riu també hi ha una zona més reduïda de prat fluvial composat principalment per margall (Lolium perenne), Festuca arundinacia, alfals (Medicago sativa) i trepadella (Onobrichis viciaefolia).
A l'escullera la vegetació és de caràcter ruderal. De forma periòdica a l'escollera es fa un control de la canya (Arundo donax) perquè aquesta planta al·lòctona tendeix a formar una franja contínua a la vora de l'aigua, però no s'elimina totalment sinó que es mantenen taques aïllades de canyar perquè en l'època de menys cobertura vegetal el canyar és dels pocs hàbitats amb port elevat que ofereix refugi a la fauna en la zona d'ús públic.
En les 60 parcel·les d'aiguamolls de depuració de l'efluent de la depuradora de Montcada hi domina el canyís (Phragmites australis) encara que inicialment també s'hi va plantar una proporció de lliri groc (Iris pseudacorus) i boga (Typha angustifolia). Aquesta vegetació resisteix un elevat grau d'inundabilitat i d'arrossegament, característiques imprescindibles en la zona inundable on estan situats aquests aiguamolls. Anualment el canyís de les parcel·les es sega per augmentar l'extracció de nutrients de l'efluent.
El canyís és una planta aquàtica helofítica que cada tardor perd la seva part aèria però conserva rizomes enterrats al sòl per passar l'època desfavorable.
Clica sobre cada casella per veure com canvia el paisatge dels canyissars:
Primavera | Estiu | Tardor | Hivern |
|---|
A la vegetació de prat les comunitats dominants són les pròpies de camins, dels herbassars de guarets i de comunitats nitròfiles.
En els darrers 450 metres abans d'arribar al mar s'hi troba la zona de la desembocadura. En aquest espai s'ha construït una mota amb vegetació mediterrània (llentiscle, tamariu, arç blanc entre d'altres), s'ha realitzat hidrosembra per afavorir la cobertura del prat, s'ha plantat vegetació aquàtica al voltant de la llacuna artificial i també retalls de vegetació adaptada a una salinitat elevada com el tamariu (Tamarix sp.) i el salat blanc (Atriplex halimus).
La vegetació més lligada a l'aigua, la dels marges i illes fluvials, creix de forma espontània i la regula el propi riu Besòs en els períodes d'avinguda. A tot el parc la vegetació del canal d'aigües baixes és semblant. Les comunitats que hi dominen són els canyissars (Phragmites sp.) els bogars (Typha angustifolia) i els creixenars tant de créixens (Rorippa nasturtium-aquaticum) com de créixens bords (Apium nodiflorum).
A les llacunes del rec Comtal la vegetació és similar a la del canal d'aigües baixes.
Dins del riu i en les zones inundades hi creixen algues i macròfits.
A la galeria d'imatges pots veure alguna de les flors del parc.
Informes de seguiment
Perpiñan, David; Larruy, Xavier; Devis, Joan. 2003. La comunitat faunística i florística del Parc Fluvial del Besòs. Informe 2002. Diputació de Barcelona. 197 pp.
El Parc Fluvial del Besòs es troba al tram baix del riu Besòs, en els seus 9 darrers quilòmetres fins la desembocadura i confinat en els murs de contenció que protegeixen el nuclis urbans de les inundacions causades per les crescudes del riu. La profunda transformació d'aquest espai a causa de la recuperació mediambiental i paisatgística que s'hi va dur a terme proporciona uns ambients atractius per nombroses espècies pròpies d'ambients aquàtics i dels ambients circumdants com la Serralada de Marina i Collserola.
La millora relativa de la qualitat de l'aigua del riu Besòs, l'eixamplament de la làmina d'aigua i l'establiment de zones de vegetació naturalitzada al llarg de determinades franges del seu curs en el Parc Fluvial del Besòs, han fet que el riu recuperi una part del seus hàbitats naturals. Aquestes millores han revertit en un augment de la riquesa ornitològica del parc de forma que en els censos realitzats en els darrers anys s'han detectat més de 200 espècies d'ocells.
Anualment es realitzen censos quinzenals a la totalitat del Parc Fluvial del Besòs per tal de veure l’evolució de la comunitat ornítica dels 3 trams en que s’ha dividit el Parc. L’últim informe realitzat per Xavier Larruy i Brusi posa de manifest que durant el 2017 s’han observat 166 espècies, 142 de les quals han estat autòctones i aturades, 13 autòctones sobrevolant el riu i 11 d’origen domèstic. Però el més rellevant és que s’han observat 2 espècies noves com: la guatlla maresa (Crex crex) i la graula (Corvus frugiligus). Es tracta d’espècies considerades rares a nivell català. La guatlla maresa està patint un declivi molt accentuat a tota Europa, fins al punt que es tracta de la segona espècie més amenaçada d’extinció que s’ha observat al Parc. També s’ha pogut observar un repicatalons (emberiza pusilla) i una cornella emmantellada (Corvus cornix).
Els ocells són el grup de vertebrats més ben representats del Parc Fluvial del Besòs i el seu estudi continuat permet usar-los com un indicador de l'estat de conservació de l'espai i com a una eina per la sensibilització ambiental. Per exemple, la presència cada cop més regular d'ocells piscívors com el blauet (Alcedo atthis), el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), el bernat pescaire (Ardea cinerea) o el martinet blanc (Egretta garzetta) indiquen que les poblacions de peixos s'han establert al parc.
En el gràfic s'hi pot observar l'evolució del nombre d'espècies d'ocells observades en el Parc Fluvial del Besòs des del 2007 fins l’actualitat. A partir de l'any 2005 s'ha realitzat el cens dels ocells de la totalitat del Parc Fluvial del Besòs.
Tot i el llarg inventari d'ocells detectats en el parc, hi cria un nombre baix d'espècies (aproximadament un 10% del total), probablement per la manca d'hàbitats apropiats (com el bosc de ribera) i en alguns trams per manca de tranquil·litat. Malgrat tot, s'hi reprodueixen un bon nombre de parelles d'ànec collverd (Anas platyrhynchos) i polles d'aigua (Gallinula chloropus), així com el trist (Cisticola juncidis) i el rossinyol bord (Cettia cetti). A l'estiu destaca la reproducció de la boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus). Altres nidificants irregulars d'interès són el balquer (Acrocephalus arundinaceus), el bitxac comú (Saxicola torquatus), la puput (Upupa epops) i el xoriguer comú (Falco tinnunculus). La zona del parc on hi crien més espècies d'ocell és la zona dels canyissars que és la més tranquil·la i la que té més diversitat d'hàbitats.
Cal destacar la reproducció per primera vegada del cabusset (Tachybaptus ruficollis) i la parella de xorifuer comú (Falco tinnunculus) que nia al pont del Molinet.
Pel que fa al ocells exòtics, s'hi ha reproduït el faisà (Phasianus colchicus) i el bec de corall senegalès (Estrilda astrild). I és que la proximitat del parc als nuclis urbans afavoreix la presència d'espècies exòtiques i d'espècies domèstiques alliberades.
De les espècies hivernants destaca per la seva abundància la gavina vulgar (Larus ridibundus) i, pel seu interès, la xivitona (Actitis hypoleuca), la cotxa blava (Luscinia svecica), el grasset de muntanya (Anthus spinoletta) o el becadell sord (Lymnocryptes minimus).
El canvi climàtic podria ser el causant d'algun canvi en el comportament d'espècies d'ocells del parc; per exemple, a l'hivern s'han arribat a detectar espècies estivals com la tallareta vulgar (Sylvia communis), la boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) i la piula dels arbres (Anthus trivialis).
També destacar l'observació de rapinyaires de la Serra de Collserola, com és el cas de l'àguila marcenca (Circaetus gallicus) o de l'esparver (Accipiter nisus).
Per saber-ne més:
Larruy, Xavier. 2017. Els ocells del Parc Fluvial del Besòs. Informe 2017. Diputació de Barcelona. 148 pp.
Larruy, Xavier. 2016. Els ocells del Parc Fluvial del Besòs. Informe 2016. Diputació de Barcelona. 138 pp.
Larruy, Xavier. 2015. Els ocells del Parc Fluvial del Besòs. Informe 2015. Diputació de Barcelona. 124 pp.
Larruy, Xavier. 2014. Els ocells del Parc Fluvial del Besòs. Informe 2014. Diputació de Barcelona. 117 pp.
Informes de seguiment:
Webs d'interès:
En el seguiment de l'any 2016 es van localitzar tres espècies de peixos autòctons i una al·lòctona i una traslocada. Aquestes espècies són les següents: anguila (Anguila anguila), Bagra (Squalius laietanus), Barb de muntanya (Barbus meridionalis), Carpa (Cyprinus carpio), Llopet de riu (Cobitis palúdica) espècie traslocada d’alguna localitat de l’Ebre d’on n’és endèmica..
La zonificació de les espècies en el parc és molt marcada. A la zona més propera a la desembocadura hi ha una població amb exemplars juvenils de llisa. Aigües avall del rec Comtal s'hi poden observar anguiles petites i alguns exemplars de llisa, bagra i carpa. Just per sobre de l'esmentat rec no s'hi ha detectat cap espècie. I aigües amunt de l'EDAR de Montcada hi ha una població abundant i també força estructurada de carpa, algunes bagres i anguila.
En el tram de 2 Km comprès entre la sortida de la depuradora de Montcada i Reixac i l'assut del rec Comtal la contaminació química pot ser la causa de l'absència de peixos. Els peixos són uns bons indicadors de la qualitat de l'aigua a llarg termini perquè la seva longevitat és elevada i per tant la seva presència en un ambient es pot interpretar com una garantia d'un nivell mínim de salubritat.
La pesca elèctrica és dels mètodes menys agressius per estudiar els peixos. Un cop s'han capturat, s'adormen, s'identifiquen, es pesen i es mesuren. Després es deixen dins del riu en vivers fins que es desperten i es poden alliberar.
Informes de seguiment
Webs d'interès:
Les poblacions de mamífers que destaquen al parc són les dels micromamífers, com el ratolí domèstic (Mus musculus), el ratolí mediterrani (Mus spretus), la musaranya comuna (Crocidura russula) i la rata comuna (Rattus norvegicus). També s'ha observat la mustela (Mustela nivalis). Les dimensions reduïdes del parc dificulten la presència estable de grans mamífers. Malgrat això, s'ha observat en alguna ocasió el porc senglar (Sus scrofa) i el conill de bosc (Oryctolagus cuniculus) que provenen de les serres veïnes constatant el fet que el riu Besòs juga un paper clau com a connector ecològic entre la Serralada de Marina i la de Collserola.
Els amfibis que s'han observat al parc són la reineta (Hyla Meridionalis), ), la granota verda ibèrica (Pelophylax perezi) i el Tòtil (Alytes obstetricans). Pel que fa al gripau corredor (Bufo calamita), s’està intentant crear hàbitats favorables per a la seva reproducció.
S’han observat set espècies de rèptils: 6 autòctones com la colobra verda (Malpolon monspessulanus), la serp d’aigua escurçonera (Natrix maura), la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica), el dragó comú (Tarentola mauritanica), el dragó rosat (Hemidactylus turcicus) i la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i una exòtica com és la tortuga de Florida (Trachemys scripta).
Possiblement algunes tortugues de rierol siguin exemplars que han viscut en captivitat i s'hagin salvatjat.
Els macoinvertebrats bentònics són invertebrats petits, que mesuren des de pocs mil·límetres a centímetres i viuen en els sistemes aquàtics. Aquests organismes són la base alimentària de molts altres animals aquàtics i s'usen com a indicadors de la qualitat de l'aigua.
L'actual qualitat de l'aigua del riu Besòs en el Parc Fluvial no permet que s'hi desenvolupi una comunitat gaire rica de macroinvertebrats i afavoreix el creixement desmesurat i sense competència de les poblacions de quironòmids o cucs de sang que s'arriben a considerar una plaga. En els darrers anys comencen a augmentar espècies depredadores com les sangoneres i els peixos que amb el temps s'espera que controlin de forma natural la població de quironòmids. La comunitat de macroinvertebrats també està formada per cargols, cucs (o oligoquets) i per efemeròpters de les famílies dels Baetidaeo Caenidae.
Webs d'interès
Aquest lloc web utilitza galetes
Aquest portal web únicament utilitza galetes pròpies amb finalitat tècnica, no recapta ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu coneixement. No obstant això, conté enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a la de la Diputació de Barcelona que vostè podrà decidir si accepta o no quan accedeixi a ells. Consulteu la nostra política de privacitat
