Vegetació

El Parc Fluvial del Besòs està situat a la regió biogeogràfica mediterrània, dins la llera del riu Besòs i encaixat dins el continu urbà de les ciutats de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac.

En el parc es diferencien tres zones principals que són la zona d'ús públic, les zones humides i la desembocadura, cadascuna amb una vegetació diferenciada. La vegetació del canal d'aigües baixes és comuna a tot el parc. Algunes de les flors del parc es mostren a la galeria d'imatges.

La zona d'ús públic

La zona d'ús públic consta de 22 hectàrees de gespa composada amb barreja de Festuca sp., margall (Lolium perenne) i gram (Cynodon dactylon) entre d'altres. El cicle anual d'aquestes espècies provoca que de forma natural durant la tardor i l'hivern el seu color s'esgrogueeixi i que verdegi a la primavera i a l'estiu. Des de la inauguració del parc s'utilitza aigua freàtica convenientment tractada pel reg d'aquesta zona verda.

Al marge dret del riu també hi ha una zona més reduïda de prat fluvial composat principalment per margall (Lolium perenne), Festuca arundinacia, alfals (Medicago sativa) i trepadella (Onobrichis viciaefolia).

A l'escullera la vegetació és de caràcter ruderal. De forma periòdica a l'escollera es fa un control de la canya (Arundo donax) perquè aquesta planta al·lòctona tendeix a formar una franja contínua a la vora de l'aigua, però no s'elimina totalment sinó que es mantenen taques aïllades de canyar perquè en l'època de menys cobertura vegetal el canyar és dels pocs hàbitats amb port elevat que ofereix refugi a la fauna en la zona d'ús públic.

Les zones humides

En les 60 parcel·les d'aiguamolls de depuració de l'efluent de la depuradora de Montcada hi domina el canyís (Phragmites australis) encara que inicialment també s'hi va plantar una proporció de lliri groc (Iris pseudacorus) i boga (Typha angustifolia). Aquesta vegetació resisteix un elevat grau d'inundabilitat i d'arrossegament, característiques imprescindibles en la zona inundable on estan situats aquests aiguamolls. Anualment el canyís de les parcel·les es sega per augmentar l'extracció de nutrients de l'efluent.

El canyís és una planta aquàtica helofítica que cada tardor perd la seva part aèria però conserva rizomes enterrats al sòl per passar l'època desfavorable.

Clica sobre cada casella per veure com canvia el paisatge dels canyissars:

Primavera	Estiu	Tardor	Hivern

A la vegetació de prat les comunitats dominants són les pròpies de camins, dels herbassars de guarets i de comunitats nitròfiles.

La desembocadura

En els darrers 450 metres abans d'arribar al mar s'hi troba la zona de la desembocadura. En aquest espai s'ha construït una mota amb vegetació mediterrània (llentiscle, tamariu, arç blanc entre d'altres), s'ha realitzat hidrosembra per afavorir la cobertura del prat, s'ha plantat vegetació aquàtica al voltant de la llacuna artificial i també retalls de vegetació adaptada a una salinitat elevada com el tamariu (Tamarix sp.) i el salat blanc (Atriplex halimus).

El canal d'aigües baixes

La vegetació més lligada a l'aigua, la dels marges i illes fluvials, creix de forma espontània i la regula el propi riu Besòs en els períodes d'avinguda. A tot el parc la vegetació del canal d'aigües baixes és semblant. Les comunitats que hi dominen són els canyissars (Phragmites sp.) els bogars (Typha angustifolia) i els creixenars tant de créixens (Rorippa nasturtium-aquaticum) com de créixens bords (Apium nodiflorum).

A les llacunes del rec Comtal la vegetació és similar a la del canal d'aigües baixes.

Dins del riu i en les zones inundades hi creixen algues i macròfits.

Les flors del parc

A la galeria d'imatges pots veure alguna de les flors del parc.

Per saber-ne més

Grup Excursionista de Catalunya. Excursió al Riu Besòs (Barcelonès, Vallès Occidental, Vallès Oriental). 13 de març de 2005.

Perpiñán, David i Larruy, Xavier. Utilización de plantaciones artificiales de carrizo (Phragmites australis) por el carricero común (Acrocephalus scirpaceus) en el río Besòs (NE España). Reunión de expertos en manejo de vegetación helofítica. Su aplicación en la conservación del carricerín cejudo. Palencia, 22 al 24 de agosto de 2003.

Informes de seguiment

Perpiñan, David; Larruy, Xavier; Devis, Joan. 2003. La comunitat faunística i florística del Parc Fluvial del Besòs. Informe 2002. Diputació de Barcelona. 197 pp.