Parc Fluvial del Besòs

Fauna

El Parc Fluvial del Besòs es troba al tram baix del riu Besòs, en els seus 9 darrers quilòmetres fins la desembocadura i confinat en els murs de contenció que protegeixen el nuclis urbans de les inundacions causades per les crescudes del riu. La profunda transformació d'aquest espai a causa de la recuperació mediambiental i paisatgística que s'hi va dur a terme proporciona uns ambients atractius per nombroses espècies pròpies d'ambients aquàtics i dels ambients circumdants com la Serralada de Marina i Collserola.

Ocells

La millora relativa de la qualitat de l'aigua del riu Besòs, l'eixamplament de la làmina d'aigua i l'establiment de zones de vegetació naturalitzada al llarg de determinades franges del seu curs en el Parc Fluvial del Besòs, han fet que el riu recuperi una part del seus hàbitats naturals. Aquestes millores han revertit en un augment de la riquesa ornitològica del parc de forma que en els censos realitzats en els darrers anys s'han detectat més de 200 espècies d'ocells.

Anualment es realitzen censos quinzenals a la totalitat del Parc Fluvial del Besòs per tal de veure l’evolució de la comunitat ornítica dels 3 trams en que s’ha dividit el Parc. L’últim informe realitzat per Xavier Larruy i Brusi posa de manifest que durant el 2017 s’han observat 166 espècies, 142 de les quals han estat autòctones i aturades, 13 autòctones sobrevolant el riu i 11 d’origen domèstic. Però el més rellevant és que s’han observat 2 espècies noves com: la guatlla maresa (Crex crex) i la graula (Corvus frugiligus). Es tracta d’espècies considerades rares a nivell català. La guatlla maresa està patint un declivi molt accentuat a tota Europa, fins al punt que es tracta de la segona espècie més amenaçada d’extinció que s’ha observat al Parc. També s’ha pogut observar un repicatalons (emberiza pusilla) i una cornella emmantellada (Corvus cornix).

Clica aquí per consultar el llistat de les espècies d'ocells detectades des de 1999 al Parc Fluvial del Besòs

 

Els ocells són el grup de vertebrats més ben representats del Parc Fluvial del Besòs i el seu estudi continuat permet usar-los com un indicador de l'estat de conservació de l'espai i com a una eina per la sensibilització ambiental. Per exemple, la presència cada cop més regular d'ocells piscívors com el blauet (Alcedo atthis), el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), el bernat pescaire (Ardea cinerea) o el martinet blanc (Egretta garzetta) indiquen que les poblacions de peixos s'han establert al parc.

En el gràfic s'hi pot observar l'evolució del nombre d'espècies d'ocells observades en el Parc Fluvial del Besòs des del 2007 fins l’actualitat. A partir de l'any 2005 s'ha realitzat el cens dels ocells de la totalitat del Parc Fluvial del Besòs.

 

Tot i el llarg inventari d'ocells detectats en el parc, hi cria un nombre baix d'espècies (aproximadament un 10% del total), probablement per la manca d'hàbitats apropiats (com el bosc de ribera) i en alguns trams per manca de tranquil·litat. Malgrat tot, s'hi reprodueixen un bon nombre de parelles d'ànec collverd (Anas platyrhynchos) i polles d'aigua (Gallinula chloropus), així com el trist (Cisticola juncidis) i el rossinyol bord (Cettia cetti). A l'estiu destaca la reproducció de la boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus). Altres nidificants irregulars d'interès són el balquer (Acrocephalus arundinaceus), el bitxac comú (Saxicola torquatus), la puput (Upupa epops) i el xoriguer comú (Falco tinnunculus). La zona del parc on hi crien més espècies d'ocell és la zona dels canyissars que és la més tranquil·la i la que té més diversitat d'hàbitats.

Cal destacar la reproducció per primera vegada del cabusset (Tachybaptus ruficollis) i la parella de xorifuer comú (Falco tinnunculus) que nia al pont del Molinet.

Pel que fa al ocells exòtics, s'hi ha reproduït el faisà (Phasianus colchicus) i el bec de corall senegalès (Estrilda astrild). I és que la proximitat del parc als nuclis urbans afavoreix la presència d'espècies exòtiques i d'espècies domèstiques alliberades.

 

Durant les migracions és quan augmenta clarament el valor d'aquest espai perquè està situat dins la ruta migratòria de la Mediterrània occidental. En aquest sentit s'han observat aus escasses a Catalunya com el tèrrit de Temminck (Calidris temminckii), el martinet ros (Ardeola ralloides), el boscarler pintat gros (Locustella naevia) o el mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus) o les 4 becades vistes durant la onada de fred a Sant Adrià. En època de pas s'hi poden observar molts limícoles (ocells que s'alimenten dels organismes enterrats en el llim i que tenen potes i becs més o menys llargs) sobretot en els darrers 1000 m abans d'arribar al mar, i un bon nombre de passeriformes a les zones amb més cobertura vegetal del parc. La zona més bona per observar els ocells que s'aturen al parc per descansar i alimentar-se abans de continuar el seu viatge és la desembocadura i la seva àrea d'influència aigües amunt.
 
De les espècies hivernants destaca per la seva abundància la gavina vulgar (Larus ridibundus) i, pel seu interès, la xivitona (Actitis hypoleuca), la cotxa blava (Luscinia svecica), el grasset de muntanya (Anthus spinoletta) o el becadell sord (Lymnocryptes minimus).
 
El canvi climàtic podria ser el causant d'algun canvi en el comportament d'espècies d'ocells del parc; per exemple, a l'hivern s'han arribat a detectar espècies estivals com la tallareta vulgar (Sylvia communis), la boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) i la piula dels arbres (Anthus trivialis).
 
També destacar l'observació de rapinyaires de la Serra de Collserola, com és el cas de l'àguila marcenca (Circaetus gallicus) o de l'esparver (Accipiter nisus).

 

Per saber-ne més:

 

 

Informes de seguiment

 

  • Larruy, Xavier. 2008. Els ocells del Parc Fluvial del Besòs. Informe 2007. Diputació de Barcelona. 203 pp.
  •  Larruy, Xavier. 2007. Els ocells del Parc Fluvial del Besòs. Informe 2006. Diputació de Barcelona. 237 pp.
  • Larruy, Xavier. 2006. Els ocells del Parc Fluvial del Besòs. Informe 2005. Diputació de Barcelona. 245 pp.
  • Perpiñan, David; Larruy, Xavier; Devis, Joan. 2003. La comunitat faunística i florística del Parc Fluvial del Besòs. Informe 2002. Diputació de Barcelona. 197 pp.

 

Webs d'interès:

 

Peixos

En el seguiment de l'any 2016 es van localitzar tres espècies de peixos autòctons i una al·lòctona i una traslocada. Aquestes espècies són les següents: anguila (Anguila anguila), Bagra (Squalius laietanus), Barb de muntanya (Barbus meridionalis), Carpa (Cyprinus carpio), Llopet de riu (Cobitis palúdica) espècie traslocada d’alguna localitat de l’Ebre d’on n’és endèmica..

La zonificació de les espècies en el parc és molt marcada. A la zona més propera a la desembocadura hi ha una població amb exemplars juvenils de llisa. Aigües avall del rec Comtal s'hi poden observar anguiles petites i alguns exemplars de llisa, bagra i carpa. Just per sobre de l'esmentat rec no s'hi ha detectat cap espècie. I aigües amunt de l'EDAR de Montcada hi ha una població abundant i també força estructurada de carpa, algunes bagres i anguila.

Fitxes peixos
Anguila Llisa Bagra Carpa

En el tram de 2 Km comprès entre la sortida de la depuradora de Montcada i Reixac i l'assut del rec Comtal la contaminació química pot ser la causa de l'absència de peixos. Els peixos són uns bons indicadors de la qualitat de l'aigua a llarg termini perquè la seva longevitat és elevada i per tant la seva presència en un ambient es pot interpretar com una garantia d'un nivell mínim de salubritat.

La pesca elèctrica és dels mètodes menys agressius per estudiar els peixos. Un cop s'han capturat, s'adormen, s'identifiquen, es pesen i es mesuren. Després es deixen dins del riu en vivers fins que es desperten i es poden alliberar.

 

Informes de seguiment

  • Vinyoles, D.; Sostoa, A.; García, E.; Maceda, A. (2012). Avaluació de les poblacions de peixos al Parc Fluvial del Besòs. Informe final.
  • Vinyoles, D.; García, E.; Fabre N. & De Kartzow, P. (2009). Avaluació de les poblacions de peixos al Parc Fluvial del Besòs. Informe final.
  • Vinyoles, Dolors; Sostoa, Adolf; García, Eduardo; Maceda, Albert. Desembre 2007. Avaluació de les poblacions de peixos al Parc Fluvial del Besòs. Informe final. 43 pp.

 

Webs d'interès:

Mamífers

Les poblacions de mamífers que destaquen al parc són les dels micromamífers, com el ratolí domèstic (Mus musculus), el ratolí mediterrani (Mus spretus), la musaranya comuna (Crocidura russula) i la rata comuna (Rattus norvegicus). També s'ha observat la mustela (Mustela nivalis). Les dimensions reduïdes del parc dificulten la presència estable de grans mamífers. Malgrat això, s'ha observat en alguna ocasió el porc senglar (Sus scrofa) i el conill de bosc (Oryctolagus cuniculus) que provenen de les serres veïnes constatant el fet que el riu Besòs juga un paper clau com a connector ecològic entre la Serralada de Marina i la de Collserola.

Amfibis i Rèptils

Els amfibis que s'han observat al parc són la reineta (Hyla Meridionalis), ), la granota verda ibèrica (Pelophylax perezi) i el Tòtil (Alytes obstetricans). Pel que fa al gripau corredor (Bufo calamita), s’està intentant crear hàbitats favorables per a la seva reproducció.

S’han observat set espècies de rèptils: 6 autòctones com la colobra verda (Malpolon monspessulanus), la serp d’aigua escurçonera (Natrix maura), la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica), el dragó comú (Tarentola mauritanica), el dragó rosat (Hemidactylus turcicus) i la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i una exòtica com és la tortuga de Florida (Trachemys scripta).

Possiblement algunes tortugues de rierol siguin exemplars que han viscut en captivitat i s'hagin salvatjat.

Macroinvertebrats aquàtics

Els macoinvertebrats bentònics són invertebrats petits, que mesuren des de pocs mil·límetres a centímetres i viuen en els sistemes aquàtics. Aquests organismes són la base alimentària de molts altres animals aquàtics i s'usen com a indicadors de la qualitat de l'aigua.

L'actual qualitat de l'aigua del riu Besòs en el Parc Fluvial no permet que s'hi desenvolupi una comunitat gaire rica de macroinvertebrats i afavoreix el creixement desmesurat i sense competència de les poblacions de quironòmids o cucs de sang que s'arriben a considerar una plaga. En els darrers anys comencen a augmentar espècies depredadores com les sangoneres i els peixos que amb el temps s'espera que controlin de forma natural la població de quironòmids. La comunitat de macroinvertebrats també està formada per cargols, cucs (o oligoquets) i per efemeròpters de les famílies dels Baetidaeo Caenidae.

 

Webs d'interès

Contacte

Xarxa de Parcs Naturals
Comte d'Urgell, 187
Edifici del Rellotge, 3a planta
08036 Barcelona
p.fluvialbesos@diba.cat
Tel. 934 022 483

Mapa del parc

Subscriu-te als nostres butlletins

 

Rep els nostres butlletins de Parcs.

Subscriu-te a l'agenda i a l'Informatiu

fent clic als botons de sota.

butlletí gaudim

Subscriu-te a l'agenda Subscriu-te a l'Informatiu

Suggeriments, opinió i xarxes socials

 

Envia'ns els teus suggeriments, opina

i visita les nostres xarxes socials

Suggeriments

Suggeriments Opina Xarxes socials