Programes de seguiment

• Seguiment d'ocells
• Seguiment dels peixos
• Seguiment i control dels quironòmids
• Seguiment de l'estat ecològic del riu
• Seguiment i control dels organismes d'aigües quietes
• Seguiment químic de les zones humides o wetlands

Seguiment d'ocells

L'any 1999 es van començar a fer censos puntuals d'ocells en el Parc Fluvial del Besòs. I des de l'any 2006 es realitza de forma anual amb una freqüència quinzenal l'avaluació de la població d'aus del parc. L'estudi es divideix en 3 trams representatius de la diversitat d’hàbitats del parc: zones humides, zona d’ús públic, i desembocadura. Aquests a la vegada es subdivideixen en 13 subtrams. A cada tram es realitzen transectes lineals que permeten observar les diferents espècies i la seva abundància.

L’objectiu dels censos és estudiar l’evolució de la comunitat ornítica dels trams en que s’ha dividit el Parc Fluvial del Besòs.

A títol d’exemple, durant els censos quinzenals del 2017, s’han observat 166 espècies, 142 de les quals han estat autòctones i aturades, 13 autòctones sobrevolant el riu i 11 d’origen domèstic, ja siguin exòtiques o autòctones.

S’han observat també dues espècies noves al parc: la guatlla maresa (Crex crex) i la graula (Corvus frugiligus). Es tracta d’espècies considerades rares a nivell català. La guatlla maresa està patint un declivi molt accentuat a tota Europa, fins al punt que es tracta de la segona espècie més amenaçada d’extinció que s’ha observat al Parc.

Des de l'inici dels seguiments, en el parc s'han inventariat més de 200 espècies diferents. Per veure'n el llistat i per saber en quina zona del parc s'han localitzat clica aquí.

Informes de seguiment:

• Larruy, Xavier. 2017. Els ocells del Parc Fluvial del Besòs. Informe 2017. Diputació de Barcelona. 148 pp.
  Larruy, Xavier. 2016. Els ocells del Parc Fluvial del Besòs. Informe 2016. Diputació de Barcelona. 138 pp.
  Larruy, Xavier. 2015. Els ocells del Parc Fluvial del Besòs. Informe 2015. Diputació de Barcelona. 124 pp.
  Larruy, Xavier. 2014. Els ocells del Parc Fluvial del Besòs. Informe 2014. Diputació de Barcelona. 117 pp.

Per saber-ne més:

• Larruy, Xavier i Perpiñán, David. En premsa. Introducció a l'avifauna del tram dels canyissars de depuració del Parc Fluvial del Besòs. Diputació de Barcelona.
• Perpiñán, David i Larruy, Xavier. 2003. La fauna vertebrada del Besòs a Montcada i Reixac. Ajuntament de Montcada i Reixac. 84 pp.
• Perpiñán, David i Larruy, Xavier. Utilización de plantaciones artificiales de carrizo (Phragmites australis) por el carricero común (Acrocephalus scirpaceus) en el río Besòs (NE España). Reunión de expertos en manejo de vegetación helofítica. Su aplicación en la conservación del carricerín cejudo. Palencia, 22 al 24 de agosto de 2003.

Webs d'interès:

• Atlas d'ocells nidificants. Institut Català d'Ornitologia
• Institut català d'ornitologia
• Servidor d'informació ornitològica de Catalunya

Seguiment dels peixos

L'any 2007 es va començar el seguiment de les poblacions de peixos del Parc Fluvial del Besòs. Mitjançant la pesca elèctrica es realitza una estima de l'abundància i composició de les espècies de peixos de tres punts del riu i un de les llacunes del rec Comtal.

La pesca elèctrica és dels mètodes menys agressius per quantificar i estudiar els peixos. Un cop s'han capturat, s'adormen, s'identifiquen, es pesen i es mesuren. Després es deixen dins del riu en vivers fins que es desperten i es poden alliberar.

L’objectiu és avaluar l’evolució de la comunitat de peixos al Parc Fluvial del Besòs en termes de densitat i composició d’espècies..

En els mostrejos de tardor de 2016 a primavera de 2017 es van identificar cinc espècies de peixos (Informe Universitat de Barcelona: Investigació sobre possibles efectes de la depuració del sistema d’aiguamolls del Parc Fluvial del Besòs sobre la comunitat biòtica i efectes de la toxicitat ambiental sobre els peixos. Dolors Vinyoles, Patrícia Soler, Anaïs Carbajal, Oriol Talló, Manel López-Béjar. Setembre 2017)

En aquest mostreig es van identificar cinc espècies de peixos: tres autòctones, una al·lòctona i una traslocada. Aquestes espècies són les següents: anguila (Anguila anguila), Bagra (Squalius laietanus), Barb de muntanya (Barbus meridionalis), Carpa (Cyprinus carpio), Llopet de riu (Cobitis palúdica) espècie traslocada d’alguna localitat de l’Ebre d’on n’és endèmica.

Informes de seguiment:

• Vinyoles, Dolors; Sostoa, Adolf; García, Eduardo; Maceda, Albert. 2007. Avaluació de les poblacions de peixos al Parc Fluvial del Besòs. Informe final. 43 pp.

Webs d'interès:

• Base de dades de peixos d'aigua dolça i salada del món
• Peixos de la Península Ibèrica

Seguiment i control dels quironòmids

Des de l'any 2000 entre els mesos de febrer i novembre es realitza el seguiment i control de les poblacions de larves de dípters quironòmids.

Aquests organismes són insectes voladors que desenvolupen els seus primers estadis dins de l'aigua, passen per diferents estadis aquàtics en aquest medi i quan són adults n'emergeixen per reproduir-se i pondre els ous altra volta dins del riu. Per aparellar-se els mascles formen núvols per atreure a les femelles, però al capvespre també són atrets per les llums dels edificis riberencs. Quan la densitat dels quironòmids adults és massa elevada aquests insectes, tot i que no són picadors, poden resultar molestos per la població.

Les larves de quironòmid (esquerra) es desenvolupen dins de l'aigua. Per conèixer la densitat, es prenen mostres quantitatives (dreta) a diferents punts del parc.

El control dels quironòmids es realitza sobre les larves aquàtiques abans de que els adults emergeixin del riu. Per conèixer les densitats de larves es prenen mostres quantitatives i se n'extrapola la seva densitat.

Els ocells i els peixos del parc s'alimenten de larves de quironòmid, però la densitat d'aquests dípters a vegades és molt elevada i els seus depredadors no els poden regular de forma natural. Per controlar la població de quironòmids s'usa un larvicida biològic (Bacillus thuringiensis var israelensis) el qual és molt específic i no perjudica a la resta de la fauna i flora aquàtica.

El nombre de tractaments anuals necessaris per combatre els quironòmids dependrà de la climatologia durant la primavera i l’estiu.

Seguiment de l'estat ecològic del riu

Des de l'any 2007 es realitza el seguiment de la comunitat de macroinvertebrats aquàtics per avaluar l'estat ecològic de l'aigua del Parc Fluvial del Besòs i de les aigües del riu Besòs i Ripoll abans d'entrar al parc.

Els macroinvertebrats són invertebrats que viuen en els ambients aquàtics i que poden mesurar des de pocs mil·límetres a alguns centímetres. Aquests organismes s'usen com a indicadors de la qualitat de l'aigua perquè tenen resistències diferents davant la contaminació orgànica de l'aigua.

La riquesa dels ambients fluvials normalment no és gaire elevada i els organismes que hi viuen són indicadors d'una qualitat de l'aigua baixa.

Webs d'interès:

• Qualitat ecològica dels rius de la província de Barcelona
• Manual d'utilització de l'Índex d'Hàbitat Fluvial [p15d011.pdf PENDENT DE PUJAR
• Dibuixos i imatges dels macroinvertebrats
• Protocol d'avaluació de la qualitat biològica dels rius. Agència Catalana de l'Aigua
• Espais Fluvials de l'Agència Catalana de l'Aigua
• Oxygastra – Grup d'estudi dels Odonats a Catalunya

Seguiment i control dels organismes d'aigües quietes

Seguiment químic de les zones humides o wetlands

El seguiment químic de les zones humides consta de la presa de mostres d'aigua de la sortida de l'efluent de la depuradora i de la sortida de les parcel·les de tractament per conèixer el percentatge d'extracció de nutrients, matèria orgànica i partícules dels aiguamolls. Periòdicament es regula el nivell d´inundació de les parcel·les, s'efectua el manteniment de les vàlvules d'entrada i de les arquetes de sortida, així com de les bombes d'impulsió de l'aigua. Cada hivern s'assequen les parcel·les per segar el canyís i extreure'n la biomassa morta.

Periodicament, es realitzen les anàlisis químiques de l'aigua de les parcel·les dels aiguamolls construïts des l'any 2000 i fins a l'actualitat. 

Els resultats de totes aquestes anàlisis indiquen que les parcel·es d'aiguamolls construïts extreuen nitrogen, DQO, sòlids en suspensió i bacteris fecals, d'una part de l'aigua de la depuradora de Montcada, de forma que la qualitat de l'aigua que s'aboca al riu Besòs és de millor qualitat.

Per saber-ne més:

• Vila-Escalé, Mireia; Larruy, Xavier. 2008. Mejora de la calidad del efluente de la depuradora de Montcada (Cataluña) y de la biodiversidad ornitológica mediante los humedales construidos en el Parque Fluvial del Besós en el período 2001-2007. Diputació de Barcelona. Resumen del XIV Congreso de la Asociación Ibérica de Limnología. Huelva, del 8 al 12 de septiembre de 2008.
• Huertas, E.; Folch; M. Salgot, M.; Gonzalvo, I.; Passarell. C. 2006. Constructed wetlands for streamflow augmentation in the Besòs River (Spain). Desalination, 188: 141-147.
• García, J.; Morató, J.; Bayona, J.M. 2004. Nuevos criterios para el diseño y operación de humedales construidos. Una alternativa de bajo coste para el tratamiento de aguas residuales. Ediciones CPET. Centro de Publicaciones de Campus Nord. Barcelona. 100pp.

Webs d'interès:

• Agència de protecció del medi ambient dels Estats Units