Bons resultats del seguiment SEMICE de tardor: un bon indicador de l’estat dels ecosistemes del Parc del Castell de Montesquiu
Musaranya. Autor: MCNG
El seguiment es fa amb l'ajuda dels guardes forestals. Autor: MCNG
Durant aquest 2024, el Parc del Castell de Montesquiu ha presentat una abundància considerable de petits mamífers, que són bons indicadors de l’estat dels ecosistemes. Aquesta tardor, el seguiment de petits mamífers comuns SEMICE ha obtingut millors resultats que els dos últims anys. Les dues parcel·les han empatat, amb un total de 25 individus capturats cadascuna en una àrea aproximada de mig camp de futbol. En total, s’han detectat les quatre espècies que s’hi esperaven: ratolí de bosc, ratolí lleonat, musaranya comuna i talpó roig. En general, els resultats són molt positius aquest 2024, ja que s’ha trencat la tendència a la baixa dels dos últims anys, principalment a la riera de Sora.
Els petits mamífers compleixen una funció rellevant en els ecosistemes, ja que són part d’un gran nombre de relacions amb altres grups d’organismes (presa essencial per a molts carnívors, predadors d’invertebrats i controladors de plagues, i grans consumidors i dispersors de llavors). També tenen un ràpida capacitat de resposta demogràfica als canvis ambientals (les seves poblacions creixen o minven molt ràpidament). Tot això els converteix en bons indicadors de l’estat dels ecosistemes i de l’evolució de fenòmens generals com el canvi climàtic.
El SEMICE és un projecte de monitoratge de les espècies més comunes de petits mamífers a gran escala i a llarg termini, suportat per una xarxa d’estacions i col·laboradors que es coordina des del Museu de Ciències Naturals de Granollers. Al Parc del Castell de Montesquiu, s'hi duu a terme aquest seguiment des del 2019, i es realitzen anualment dues campanyes de mostreig (primavera i tardor) a dues parcel·les diferents.
Seguiment de tardor
La primera parcel·la, situada a 741 m, es troba en una pineda de pi roig, un dels hàbitats característics del Parc. El seu pendent moderat i l’orientació nord afavoreixen la presència d'espècies acompanyants pròpies d'hàbitats frescos com la blada, l'auró negre, la moixera blanca, la moixera de pastor o el boix. A les parts més obertes de la parcel·la, el sotabosc està dominat per esbarzer i arç blanc. En aquesta parcel·la s’ha registrat la segona millor tardor de les sis que s'han mostrejat, amb un total de 17 ratolins de bosc (Apodemus sylvaticus), 2 ratolins lleonats (Apodemus flavicollis), 2 talpons rojos (Clethrionomys glareolus) i 4 musaranyes comunes (Crocidura russula).
La segona parcel·la està situada a 576 m d’altitud, al bosc de ribera de la riba meridional de la riera de Sora. Es tracta d'un bosc força heterogeni, ja que alberga arbres autòctons propis de l'hàbitat com el freixe de fulla gran, l'om, l'auró blanc o el pollancre; però també inclou alguns plàtans i robínies de gran alçada. L'estrat arbustiu està dominat sobretot per saüc, sanguinyol i avellaner. També cal destacar una gran presència de plantes enfiladisses: bàsicament heura i corriola de cavall. En aquest cas, ha estat la tercera millor tardor de les sis que s'han mostrejat: 16 ratolins de bosc (Apodemus sylvaticus), 5 ratolins lleonats (Apodemus flavicollis) i 4 musaranyes comunes (Crocidura russula).
Evolució de la comunitat de petits mamífers
Enguany, l'evolució de la comunitat de petits mamífers al Parc ha estat molt semblant entre les dues parcel·les, amb una vintena més d'individus a la primavera que a la tardor, però aquesta tendència ja és habitual, perquè l'espècie més abundant a la zona (el ratolí de bosc) es reprodueix principalment a l'hivern i per això se’n troben més a la primavera. D'altra banda, l'abundància de musaranyes s'ha mantingut respecte la primavera, fet que significa que aquest estiu han criat, però que no ha estat una temporada de cria excepcional. Com tampoc ho ha estat de talpó roig, amb només dos individus capturats aquesta tardor. No obstant això, la valoració general dels resultats d’aquest 2024 convida a l’optimisme de cara a la recuperació de les poblacions després que els dos últims anys fossin els menys productius a nivell català des de l’inici del projecte SEMICE, l’any 2008.
Aquest seguiment de petits mamífers està emmarcat dins el conveni de col·laboració per a l’execució del Pla estratègic de seguiment i recerca per a la conservació del medi natural (fauna: papallones, petits mamífers, ratpenats, amfibis i rèptils) de la Xarxa de Parcs Naturals entre el Museu de Ciències Naturals de Granollers i la XPN de la Diputació de Barcelona.
Font de la informació: Museu de Ciències Naturals de Granollers
Categoria: Recerca i seguiment, Montesquiu, Biodiversitat, ODS,