caes

Sant Llorenç-Obac La Diputació es compromet a aportar els recursos i el suport per pal·liar els efectes de l'incendi

El foc del Bages, una oportunitat per recuperar una mostra del conreu de la vinya al voltant de les tines de la vall del Flequer

27/07/2022

L'incendi del Pont de Vilomara (Bages) ha arrasat el paisatge que envolta les tines de la vall del Flequer, un indret singular i únic al país que acull desenes de construccions de pedra seca que antigament s'utilitzaven per fer vi. Malgrat que el conjunt vitivinícola s'ha conservat gairebé intacte per la resistència de la pedra, l'entorn ha quedat completament calcinat. En una visita sobre el terreny, el director del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Àngel Miño, ha explicat que ara centraran esforços a refer la senyalització i mobiliari que sí que ha quedat malmès.

Miño creu que el foc obre una oportunitat recuperar en un petit àmbit a tocar de les tines el conreu de vinya que hi havia a la zona fa 150 anys com a mostra del que havia estat, sense fer un canvi d'ús als terrenys, que continuen sent reserva natural.

L'incendi, que ha afectat més de 1.700 hectàrees, ha tret a la llum aquestes estructures que són una mostra del passat vitivinícola de la zona. "Tot aquest entorn etnològic que estava abandonat s'ha revelat ara. Els incendis treuen la melena i ensenyen les cicatrius de la terra, en aquest cas són cicatrius agrícoles de tota la vinya que hi havia en aquest entorn", relata el director del Parc Natural.

Tot i la virulència de les flames, les tines i les barraques de vinya, totes elles construïdes amb la tècnica de la pedra seca, han sobreviscut al foc. De fet, l'expert en les tines de la vall del Flequer, Jordi Perich, explica que quan va assabentar-se que el foc havia arribat fins al peu de les tines no va patir gens: "Sé que estan molt sanes, em feia patir més la gent que estava apagant el foc".

El director del Parc Natural explica que, malgrat que la majoria de construccions s'han salvat del foc, l'entorn natural sí que ha quedat molt malmès, així com també l'itinerari turístic que s'havia creat al voltant de les tines. De fet, Miño relata que cada any passen per aquesta zona uns 30.000 visitants, de manera que ara "s'haurà de posar un esforç extra per tornar a revitalitzar tot aquest entorn". En aquest sentit, diu que caldrà reconstruir les tanques, les senyalitzacions, els plafons informatius i els suports de fusta que marcaven l'itinerari fins a les tines que han quedat malmesos per l'incendi.

L'incendi del Bages, però, a banda de la pèrdua de la biodiversitat i els danys materials que ha provocat, també es veu com una oportunitat per crear un paisatge mosaic més adaptat al canvi climàtic. Miño explica que "les 400 hectàrees que s'han cremat del Parc ara seran 400 hectàrees d'espais naturals oberts que es regeneraran i tindran una flora i una fauna diversa". De fet, explica que la combinació d'espais forestals amb d'altres espais oberts "evita que els incendis tinguin molta magnitud i facilita la feina dels Bombers en l'extinció dels incendis".

Per tot plegat, Miño veu interessant que en aquesta zona es pugui recuperar el conreu de vinya i considera que es podria convertir en una alternativa econòmica per al territori. Tot i això, el director del Parc Natural recorda que els terrenys on hi ha les tines són privats i, per tant, caldrà que les administracions treballin conjuntament amb la propietat privada per poder tirar endavant qualsevol projecte.

Compromís de la Diputació

Com a resposta als efectes provocats per l’incendi del Pont de Vilomara i Rocafort, el vicepresident primer de la Diputació de Barcelona, Jaume Collboni, ha llegit, a l’inici del ple d’aquest 28 de juliol, un comunicat davant els recents incendis a diversos municipis de la província a causa de la "situació meteorològica d’extrema sequedat".

En aquest document, la Diputació "es compromet a aportar els recursos i el suport que, en la mesura de les seves capacitats i competències, poden contribuir a pal·liar els perjudicis d’aquesta catàstrofe"; així com també es lamenta "profundament les pèrdues materials que han patit moltes famílies" tenint en compte que la "destrucció d’habitatges i la crema de terrenys i instal·lacions d’ús agrícola afecten greument la vida de nombrosos veïns i veïnes, als quals expressem la nostra comprensió i solidaritat".

Al text s’agraeix "l’esforç de totes les persones que han col·laborat en les tasques d’extinció dels incendis", ja que "sense l’entesa i la total dedicació dels bombers, de les ADF, de les associacions de propietaris forestals, del personal del Pla de Vigilància i Informació, dels treballadors municipals i de tothom que s’han bolcat en aquest operatiu, els danys haurien estat sens dubte molt pitjors".

A més, també es recorda que «la protecció de la vida de les persones i de l’entorn natural és un repte que afecta tothom: tota la ciutadania i, en especial, totes les administracions públiques» i que "en una província com la nostra, que té un 65% de superfície de bosc, calen polítiques forestals globals innovadores". Finalment, també es posa èmfasi en "l’esforç que el món local està fent, amb el suport de la Diputació de Barcelona, per millorar i garantir la seguretat de les nombroses urbanitzacions existents en els municipis forestals", fet que "s’ha de veure reforçat amb mesures i iniciatives de més alt nivell per contribuir a minimitzar l’impacte del canvi climàtic i per afavorir l’equilibri territorial".

compartir

Font de la informació: Agència Catalana de Notícies (ACN) i Diputació de Barcelona

Categoria: Cobertes del sòl, hàbitats, Gestió del medi, Sant Llorenç-Obac, Prevenció incendis, Biodiversitat, Educació ambiental, ODS,