Les obres d’adequació de l’espai van contemplar criteris d’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques segons la normativa vigent (Llei 13/2014, del 30 d'octubre, d'accessibilitat) amb la finalitat de garantir un espai confortable i segur per a totes les persones, tenint en compte les diferents necessitats que puguin presentar i assegurant el dret a una vida independent, normalització, accessibilitat universal i disseny per a tothom.

A l’aparcament, s’han fet dues places per a vehicles de persones amb mobilitat reduïda, però quan es reserva l’entrada es poden demanar també fins a dues places per poder arribar amb el vehicle fins davant mateix de la portalada d’accés. El motiu és que no és accessible el pont del Rossinyol i després hi ha un fort pendent un cop traspassat el pas de la Foradada. Així, aquests vehicles poden baixar pel costat del pont fins a l’entrada. A més, l’espai compta amb un vehicle elèctric per poder portar persones que ho necessitin, com seria el cas d’escoles d’educació especial o persones grans.

A la rampa d’accés del recinte, hi ha una barana a mà dreta que, al marge de garantir la seguretat, permet el seguiment de l’itinerari per part de persones cegues. Tots els plafons dels punts de l'itinerari es poden llegir en braille i tenen un relleu per interpretar la fotografia. Aquests plafons són l’inicial de Sant Miquel del Fai, a la placeta d’entrada, i els dels punts d’interès: pont del Rossinyol, pas de la Foradada, portalada d’accés, Casa Prioral, cingles i balmes, església de Sant Miquel, salt del Rossinyol, cova de Sant Miquel, plaça del Repòs, llac de les Monges, salt del Tenes i antiga porta d’accés. També s’ha habilitat un lavabo adaptat en un lateral de la Casa Prioral, mentre que per accedir als lavabos generals cal baixar unes escales. 

L'espai s'adapta a les necessitats de l'usuari

En l’equipament, a banda de la rampa des de la Foradada, hi ha la rampa de davant l’entrada a l’església de Sant Miquel, que presenta una dificultat elevada per a l’accés autònom de persones amb mobilitat reduïda. S’està treballant per trobar la solució tècnica que faciliti el desplaçament autònom per aquest tram, i que sigui compatible amb el caràcter d’alt valor patrimonial dels elements arquitectònics.

Entre altres millores, l’espai té previst incloure codis NaviLens per a les persones amb discapacitat visual. Així mateix, s’està estudiant una millora de la senyalització, pensant sobretot en les persones amb diversitat funcional. També s’estudia la col·locació d’una barana o corda que permeti a les persones cegues fer l’itinerari de forma autònoma. 

Una altra proposta és fer un itinerari més senzill i completament adaptat en recursos i durada per a diferents perfils de visitants, des de famílies amb infants petits a escoles d’educació especial o gent gran. Aquest itinerari podria contemplar recursos sensorials aprofitant els diversos elements del recinte (aigua, roques, flora, patrimoni, etc.). En aquest sentit, s’acompanyaria d’una proposta pedagògica per a famílies i escoles, amb diferents dinàmiques, activitats i centres d’interès que puguin suscitar l’aprenentatge, la reflexió i la vivència de l’espai.

Pel que fa a la documentació i informació que es facilita a l’usuari, aquesta ha de tenir diferents nivells de complexitat i estar adaptada als diferents perfils o interessos, des de la utilització de pictogrames i tècniques de lectura fàcil, inserció de codis QR amb accés a vídeos amb llengua de signes i sistema braille i relleu per a persones cegues, fins a textos informatius més elaborats per a aquells usuaris que vulguin aprofundir més en les especificitats de l’indret.

Així, s’estudia la possibilitat de comptar amb recursos tecnològics (com, per exemple, una tauleta gràfica per a veure un vídeo en llengua de signes) si l’usuari no els té al seu abast. En aquest sentit, es poden elaborar llibres de la visita en braille per a les persones que no poden accedir a la informació de forma auditiva, com poden ser les persones sordcegues.