Formes com agró ventreblanc, tàngara de bigotis blaus, cuaespinós d’aiguamoll, rasclet d’antifaç, jacana menuda, alció de les Moluques, nyandú de la puna, alosa brunzidora o picot trist són només algunes de les moltes denominacions comunes en català de nova creació que fan referència a espècies d’ocells que no disposaven d’un nom català establert.

El propòsit d’aquests criteris és oferir als especialistes i estudiosos de l’àmbit de l’ornitologia unes pautes sistemàtiques, coherents, consensuades i paral·leles a les solucions acordades en altres llengües, que facilitin la creació de denominacions catalanes d’espècies d’ocells.

La publicació s’emmarca en un ambiciós projecte terminològic, encapçalat per un equip d’especialistes en ornitologia format per Raül Aymí, Rafel Cebrian, Jordi Clavell, Manuel-Enric Giménez i Àlex Mascarell, agrupats en la Comissió dels Noms dels Ocells en Català (CNOC) que aplegarà les més de 10.500 denominacions catalanes d’ocells d’arreu del món amb els equivalents en castellà, francès, anglès i alemany.

Els Criteris per a la denominació catalana d’ocells es difonen des de l’apartat de Criteris i metodologia del web del TERMCAT, al costat dels documents paral·lels dedicats a la Denominació comuna de les papallones i a la Denominació de races d'animals domèstics, i a d’altres criteris similars d’àmbits ben diversos, també aprovats pel Consell Supervisor, com ara la Denominació catalana de les pluges de meteors, la Denominació comuna dels enzims o la Denominació de malalties parasitàries.