La seva ubicació geogràfica al mig d’un estratègic nus de comunicacions, dominant un territori agrari i ramader molt productiu, i el fet que el poblat hagués disposat d’estructures defensives complexes (un mur de tanca, torres i fossats articulats, dues portes amb poternes laterals i, en un cas, protegida per un avantmur), fa pensar que va constituir un nucli vertebrador d’un ampli territori i que va ser un centre de captació i redistribució de la producció.

La presència de fragments d’escultures zoomorfes, possiblement d’algun monument funerari, denota la presència d’elits socials i que podria haver estat un assentament aristocràtic. Els fragments escultòrics i una estela gravada apunten a l’existència d’una necròpolis en algun indret proper encara per localitzar.

Les recerques arqueològiques que s’hi ha fet han permès establir que el jaciment ibèric va viure diverses fases cronològiques que van dels anys 550 aC, en el període ibèric antic, fins a l’alta edat mitjana. És a dir, el jaciment abasta la gènesi de l’iberisme i tota la vigència del món ibèric fins a la seva desaparició dins del procés de la romanització. El darrer assentament, que data dels segles VIII a l’XI, tanca l’ocupació d’aquest turó en el passat.

Més informació:

Ruta dels ibers. Els laietans. Ca n'Oliver (Museu d'Arqueologia de Catalunya).

Patrimoni arqueològic del Parc Natural de la Serra de Collserola.