Els vessants orientats al sud i sud-est de Barcelona estan parcialment coberts amb boscos, molts dels quals són producte de repoblacions forestals que es van dur a terme en diferents anys dels decennis quaranta, seixanta i vuitanta del segle passat.

En un d’aquests bosquets d’aproximadament setanta anys, repoblat amb pi pinyer (Pinus pinea) i situat al camí antic de Vallvidrera, just per sobre de la carretera de les Aigües, aquesta tardor s’hi ha fet una actuació d’aclarida per reduir-ne la densitat de la massa.

Al llarg dels últims anys s’havien mort arbres a causa de diversos aspectes: l’alta densitat d’arbres existents, la manca d’actuacions silvícoles en el passat, l’elevada situació d’estrès hídric en períodes de sequera i, finalment, l’atac d’escolítids als arbres ja debilitats (Tomicus destruens).

Aquesta situació d’elevada competència entre els arbres existents es vol pal·liar mitjançant aclarides progressives, sobretot dels arbres ja morts i els molt debilitats, amb l’objectiu, també, de prevenir la propagació de possibles plagues del Tomicus, a més a més de fomentar estructures més estables i resilients davant dels incendis forestals.