Durant diversos dies, el congrés va combinar tallers, comunicacions tècniques i espais de debat. Els continguts van girar al voltant de qüestions clau com la gestió dels espais naturals, la conservació del patrimoni i l’ús públic, així com temes emergents com el finançament o l’impuls d’activitats econòmiques vinculades al medi natural. Un dels àmbits que va generar més consens va ser la necessitat de reforçar la prevenció d’incendis forestals, especialment en un context marcat pel canvi climàtic.

A més, es va posar de relleu la importància d’equilibrar la conservació amb la pressió creixent de l’ús públic i el turisme, així com el paper dels espais protegits en el benestar de la població i el desenvolupament local.

El congrés també va voler connectar amb la població local, amb activitats obertes com ara una fira de productes de proximitat amb artesans de la zona, tallers demostratius i propostes lúdiques. La cloenda, el 5 de juny, va coincidir amb el Dia Mundial del Medi Ambient i es va complementar amb activitats al territori, com rutes guiades pels municipis de Posada de Valdeón i Oseja de Sajambre, per donar a conèixer els valors naturals del Parc.

Amb més de tres dècades de trajectòria, el congrés ESPARC s’ha consolidat com un fòrum clau per avançar en la gestió dels espais protegits i adaptar-los als grans reptes actuals, com el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat o la pressió humana sobre el territori. L’edició de 2026 va tancar amb una valoració positiva per part dels participants, que van destacar la qualitat dels debats i la utilitat de compartir experiències.  

Presentacions de la Diputació de Barcelona

La Diputació de Barcelona hi va participar activament a través de la Gerència de Serveis d’Espais Naturals, presentant diverses iniciatives orientades a millorar la gestió i fer els espais naturals més accessibles. Entre aquestes propostes destaca el treball per avançar cap a una accessibilitat universal, amb l’objectiu d’eliminar barreres físiques, sensorials i cognitives i garantir que totes les persones puguin gaudir dels parcs en igualtat de condicions.

Aquesta línia forma part d’una estratègia més àmplia per transformar els serveis dels parcs i avançar cap a un model de “destí accessible”, integrant actuacions en itineraris, equipaments i serveis. La participació al congrés va permetre compartir aquestes experiències amb altres gestors d’espais protegits i conèixer iniciatives d’altres territoris, reforçant el treball en xarxa i l’intercanvi de coneixement.

Un dels eixos principals va ser la millora de l’accessibilitat, amb iniciatives com “El Plan de Accesibilidad Universal en la Red de Parques Naturales”, presentada per Josep Melero; “Rutas y visitas más inclusivas: hacia una mayor accesibilidad en la comunicación de la Red de Parques Naturales de la Diputación de Barcelona”, a càrrec de Jaume Ferrer; i “Naturaleza sin barreras: diseño universal aplicado a la señalización de espacios naturales”, de Marta Nin. Aquestes propostes, impulsades en el marc del Pla d’accessibilitat als parcs, van apostar per fer els espais naturals més entenedors i accessibles per a tothom, amb la participació dels equips de comunicació i d’ús públic.

En l’àmbit de la conservació i la gestió del medi natural, es van presentar ponències com “Conservación de Limonium girardianum en hábitats litorales de marcada verticalidad: experiencia aplicada en el Garraf”, a càrrec de Montserrat Cabré i Emilio Valbuena; i “Seguimiento de la nidificación de rapaces forestales para compatibilizar la gestión forestal en el Parc del Montnegre i el Corredor”, de Berta Capellà.

També es van donar a conèixer projectes vinculats a la innovació i la tecnologia, com “Tech4Nature Fase II (2024-2026) en el Parque Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac”, presentada per Daniel Pons, i la comunicació “SITXELL cartografía de valorización del territorio: de la protección a la infraestructura verde”, d’Encarna Andreo i Joan Rovira. En aquesta línia, Elisenda Guillaumes va presentar la ponència “Gestión forestal adaptativa al cambio climático en el Espai Natural de les Guilleries-Savassona”.

Pel que fa a la custòdia del territori i la implicació social, la Diputació va compartir els resultats d’aquesta eina de gestió amb la comunicació “Experiencias de custodia del territorio”, a càrrec de Paula Valbuena, que fomenta la col·laboració amb propietaris i agents locals en la conservació dels espais naturals.

La participació es va completar amb projectes relacionats amb l’ús públic, l’educació ambiental i la gestió de visitants, com “Planes de Educación Ambiental”, de Josep Canals; “Ordenar para preservar: estrategia integrada de conservación, uso público y movilidad en La Mola, Sant Llorenç del Munt i l’Obac”, presentada per Anna Riera; “Sistema de información e inteligencia turística de los espacios protegidos de la Diputación de Barcelona”, de Carlos Nogueira; i “Gestión de las autorizaciones de actividades físico-deportivas en el Parc Natural del Montseny”, a càrrec de Xavier Navalón. Sobre el Montseny també va intervenir Marc Marí, de la Diputació de Girona, que va parlar de "Gestión forestal para la conservación en el escenario de cambio climático en el Parque Natural de El Montseny".

A més, també hi van participar altres agents de la Xarxa de Parcs Naturals, com el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, amb les ponències “Alimentem Collserola: gobernanza colaborativa para restaurar el mosaico agroforestal en el Parque Natural de la Serra de Collserola”, de Blanca Martínez de Foix; “La gestión del uso público en el Parque Natural de Collserola: monitorización y gobernanza en un laboratorio periurbano”, de Marta Doñoro; i “La gobernanza en el Parque Natural de la Serra de Collserola. Los programas de fomento de la participación”, de Gloria Arribas. Finalment, Víctor Dorado Martínez, d’EcoData Natura SLP, va presentar “Investigación aplicada para la gestión del uso público en parques periurbanos: 9 años de experiencia en la Red de Parques Naturales de la Diputación de Barcelona”.