Un dels reconeixements més rellevants de l'any va ser l'acreditació del Parc amb la Carta Europea de Turisme Sostenible, lliurada el mes de novembre al Parlament Europeu, a Brussel·les. La distinció avala l'estratègia elaborada de manera participativa amb les administracions, les entitats, les empreses turístiques i altres agents locals per promoure un model de turisme de proximitat respectuós amb els valors de l'espai natural.

La concessió de la CETS comporta el desplegament d'un Pla d'actuacions amb 25 accions per al període 2025-2029. Durant el primer any ja es van iniciar treballs relacionats amb l'ordenació de la mobilitat, l'accessibilitat, la comunicació, la formació i la promoció de l'ecoturisme i el turisme regeneratiu.

Nous instruments per gestionar la freqüentació

En aquest context, el Parc va elaborar, amb finançament dels fons NextGenerationEU i de la Diputació de Barcelona, un estudi sobre l'afluència i la capacitat d'acollida de l'entorn de Sant Mateu i de la pista carenera situada entre el coll de Can Gurguí i la creu de Can Boquet. Es tracta d'una de les àrees més emblemàtiques i visitades de l'espai natural, on cal ordenar especialment l'accés en vehicle i l'estacionament i garantir la disponibilitat dels camins en cas d'emergència.

L'estudi es va basar en aforadors de persones, vehicles i bicicletes i en enquestes als visitants. Les conclusions proposen reforçar l'educació ambiental, millorar la senyalització i les instal·lacions, ordenar els fluxos de persones i mantenir un sistema continu de seguiment de l'afluència.

Paral·lelament, es van iniciar la redacció del Pla de mobilitat i del Pla d'accessibilitat del Parc i els treballs per adequar un itinerari accessible a la Vinya testimonial d'Alella. A més, una de les noves cadires Joëlette Kids adquirides per la Xarxa de Parcs Naturals es va assignar al Parc de la Serralada Litoral.

Un nou marc per conservar la biodiversitat

L'any 2025 també va estar marcat per la redacció del Pla de conservació del Parc, elaborat amb la participació de l'equip gestor. El document parteix d'una diagnosi dels principals valors naturals i de les amenaces que els afecten i estableix les actuacions, els seguiments i les línies de recerca necessaris per millorar-ne l'estat de conservació.

Entre les accions de conservació desenvolupades durant el 2025 hi ha l'inici del seguiment de mesocarnívors mitjançant càmeres de fototrampeig, i la continuació dels programes dedicats als amfibis, els ratpenats, les papallones, els petits mamífers, els ocells i la flora amenaçada, i les actuacions de control de plantes exòtiques invasores.

En l'àmbit del patrimoni cultural, es va continuar treballant al poblat ibèric del turó Gros de Céllecs. Les actuacions van incloure l'excavació i la consolidació de murs, la creació d'un recorregut interior i la millora de l'accés i de la seguretat del jaciment.

Prevenció, educació ambiental i participació

La prevenció dels incendis forestals va continuar sent una de les línies prioritàries. El Parc va signar un conveni amb la Federació d'ADF del Maresme i el sud-est del Vallès Oriental per recuperar la vigilància des de les torres de guaita de Baldiri i Raiguer durant els episodis de risc elevat. El dispositiu del Pla d'informació i vigilància contra incendis va informar més de 2.000 persones durant la campanya d'estiu i les incidències registrades en l'àmbit dels municipis del Consorci no van incloure cap incendi forestal.

Pel que fa a l'educació ambiental, es va completar la diagnosi que servirà de base per redactar el futur Pla d'educació ambiental del Parc. Al mateix temps, es van establir les bases per constituir una Taula de Voluntariat i Educació Ambiental que permeti definir conjuntament l'estratègia i les actuacions d'aquest àmbit.

Durant l'any es van impulsar accions com la neteja de vegetació del jaciment ibèric de Céllecs, la protecció de flora amenaçada, l'eliminació de plantes invasores amb alumnat de les Escoles Verdes del Baix Maresme i diversos projectes de servei comunitari amb instituts del territori.