L'estudi destaca que la fauna lepidopterològica del Parc de la Serralada de Marina es pot considerar actualment ben estudiada, gràcies tant a les prospeccions de camp com al seguiment continuat que aporten els tres itineraris del Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS) presents al Parc: Can Miravitges, a Badalona, la Conreria, a Tiana, i la Font de l'Alzina, a Santa Coloma de Gramenet. Aquests itineraris permeten disposar de sèries anuals de dades sobre l'evolució de les poblacions de papallones diürnes i constitueixen una eina clau per a la gestió i la conservació de les espècies més vulnerables.

Pel que fa a la composició del catàleg, l'estudi evidencia un clar predomini dels heteròcers, les papallones nocturnes. Les famílies més ben representades són els geomètrids, amb 112 espècies, i els noctúids, amb 106, que conjuntament representen més del 40 % del total d'espècies registrades. Aquesta diversitat s'explica pel mosaic d'hàbitats present a la serralada, amb pinedes, alzinars, brolles, espais oberts i zones de contacte amb àrees urbanes.

El treball també subratlla el paper del Parc com a corredor biològic litoral. S'hi han identificat 64 espècies migradores, un 12,2 % del total del catàleg, entre les quals hi ha espècies com la Vanessa cardui, l'Autographa gamma o la Nomophila noctuella. Segons els autors, la disposició del massís, paral·lela a la línia de costa, el converteix en una peça important per als fluxos migratoris que connecten Europa amb el nord d'Àfrica.

Malgrat la riquesa detectada, l'estudi alerta d'una davallada significativa en el nombre d'exemplars i d'espècies observades en els itineraris del CBMS durant el període analitzat. A Can Miravitges, entre 1999 i 2025, s'han comptabilitzat 24.652 exemplars corresponents a 55 espècies, però els valors anuals han passat dels 1.500 o 2.000 exemplars del primer lustre dels anys 2000 a xifres inferiors als 1.000 en els darrers deu anys, amb alguns casos per sota dels 500. A la Conreria, entre 2002 i 2025, s'han registrat 42.281 exemplars de 52 espècies, però també s'hi observa una davallada, amb valors que han passat de més de 3.000 exemplars anuals a prop de 1.000 o menys en els últims anys. A la font de l'Alzina, amb una sèrie encara curta, entre 2023 i 2025 s'hi han comptabilitzat 2.690 exemplars de 38 espècies.

Entre les espècies que han patit una regressió més marcada, l'estudi assenyala la Pyronia cecilia, que a Can Miravitges ha passat de temporades amb més de 300 registres entre 1999 i 2006 a només uns pocs individus des de 2019. També destaca el cas del brocat variable (Euphydryas aurinia), una espècie d'espais oberts protegida a escala europea i inclosa a l'Annex II de la Directiva Hàbitats, que fa dues dècades era abundant al Parc i que la sequera intensa dels anys 2021 a 2023 va fer gairebé desaparèixer, tot i que en els dos darrers anys s'hi ha observat un petit repunt que caldrà seguir.

L'anàlisi de les dades històriques apunta, a més, a possibles extincions locals o a una presència actual molt escassa d'algunes espècies d'afinitat més eurosiberiana, com l'Aporia crataegi, la Nymphalis antiopa, l'Aglais io, l'Aglais urticae o la Issoria lathonia. En paral·lel, els autors observen indicis d'un procés de meridionalització, amb una presència creixent d'espècies termòfiles, migradores o de distribució àmplia, afavorides per la suavitat dels hiverns litorals i pel context de canvi climàtic.

L'estudi apunta diverses causes que poden explicar aquesta tendència regressiva, com l'augment dels períodes de sequera, la pèrdua d'espais oberts per l'abandonament de conreus i el tancament progressiu de la vegetació, la fragmentació dels hàbitats, la pressió urbanística i l'ús d'insecticides. També es fa esment de la presència d'espècies exòtiques invasores vinculades sobretot a jardins ornamentals i zones urbanes properes, com el barrenador de les palmeres (Paysandisia archon) o la piral del boix (Cydalima perspectalis), que de moment no afecten l'estructura forestal pròpia de la serralada, però que requereixen vigilància.