El seguiment es fa seguint un protocol establert que consisteix a recórrer un itinerari fix dins del parc, dividit en diferents trams o estacions. Al llarg d’aquest recorregut es registren tots els ocells que es veuen o se senten, sempre des dels mateixos punts i en les mateixes èpoques de l’any. Això permet comparar els resultats entre anys i detectar possibles canvis en la fauna. Cada temporada es fan dues sessions de control, una entre mitjans d’abril i mitjans de maig i una altra entre mitjans de maig i finals de juny.

El pit-roig (Erithacus rubecula) va ser l’espècie més observada durant la jornada. La seva presència destacada no és casual: aquests dies coincideixen amb un moment important del seu cicle vital, quan els polls ja crescuts surten del niu i comencen a explorar l’entorn amb els seus primers vols.

Aquesta etapa també permet observar els diferents aspectes que pot tenir el pit-roig segons l’edat i el moment de l’any. Entre els mesos de maig i setembre, es poden distingir tres tipus principals de plomatge. Els exemplars més joves presenten un plomatge marronós i tacat, pensat per camuflar-se i passar desapercebuts mentre aprenen a sobreviure. A mesura que avança l’estiu, comença una fase de transició en què conviuen plomes juvenils i adultes. Finalment, els ocells adopten el plomatge adult, amb el característic pit de color ataronjat que els fa fàcilment reconeixibles.

Aquest tipus de seguiment, repetit any rere any en diversos itineraris del parc, és una eina molt valuosa per entendre l’estat de la biodiversitat. Permet detectar tendències, anticipar possibles problemes i ajudar a conservar els hàbitats naturals i les espècies que hi viuen. Així, cada observació es converteix en una petita peça d’un gran trencaclosques que ajuda a entendre millor la natura que ens envolta.