La campanya ha comptat amb la participació de 28 alumnes del Grau d’Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i del Màster d’Antropologia Biològica de la UAB i la Universitat de Barcelona, que hi han realitzat pràctiques universitàries. La direcció arqueològica ha anat a càrrec d’ATICS, SL, empresa que coordina els treballs de recerca al conjunt monumental des de l’any 2005.

Els treballs s’han centrat en l’excavació d’una part del cementiri medieval situada davant del campanar de l’església. L’estudi de les restes recuperades mostra una elevada presència d’infants d’entre 0 i 6 anys i de persones adultes de més de 40 anys, mentre que els individus d’edat jove i adulta hi estan menys representats.

Com és habitual en aquest tipus de cementiris, que són un reflex de la població del moment, es documenten les patologies més comunes, que són sobretot del tipus degeneratiu com creixements osteofítics en diferents graus als cossos de les vèrtebres i fractures remodelades.

L’anàlisi de les sepultures també aporta informació sobre els rituals funeraris medievals. La majoria dels individus van ser enterrats seguint una mateixa orientació, amb el cap a l’est i els peus a l’oest, ajaguts boca amunt i amb les extremitats inferiors en extensió. Les posicions en què van ser col·locats aquests individus són sempre en decúbit supí, amb les extremitats inferiors en extensió i les superiors creuades o plegades sobre el tors.

Les posicions dels avantbraços en aquesta mostra és variable: s’han observat individus amb els braços creuats sobre el pit o sobre la pelvis, també plegats sobre l’abdomen, de manera que les mans queden a tocar dels colzes contraris. També s’han observat posicions dels braços en semiflexió de manera que les mans queden sobre la cintura pelviana.

La majoria de tombes estan excavades a la terra i no contenen cap tipus d’element identificatiu que hagi perdurat, tot i que n’hi ha algunes que conserven la caixa de lloses de la tomba. De fet, es tracta de les tombes més antigues i que es corresponen als primers moments de la construcció de l’església de Santa Maria, que se situa a les primeres dècades del segle XI, moment d’esplendor del romànic, tal i com queda reflectit en la mateixa construcció de l’església, encara avui conservada.