El taller va ser una experiència immersiva que va connectar el públic amb el territori a través de plantes remeieres, espècies, fruits silvestres i l'essència del bosc mediterrani. Cadascuna de les participants va poder elaborar la seva pròpia ratafia, combinant els ingredients segons el gust personal: les més cítriques i fresques van optar per herbes com la citronella, la Maria Lluïsa, la menta o el poniol, mentre que aquelles que buscaven un perfil més intens i boscà van escollir plantes com la sàlvia, el serpoll o les pinyes verdes.

Fruits com els gavarrons, els aranyons o flors com les de magnòlia i de saüc van aportar sabor i aroma, mentre que les nous verdes, veritable ingredient clau, van garantir el típic color marronós de la ratafia. Tal com va escriure Josep Pla, "la ratafia és el paisatge d'un país posat dins una ampolla", i així ho van poder comprovar les assistents, que es van endur a casa una garrafa plena de natura i cultura.

Ara, com marca la tradició, la barreja haurà de reposar a sol i serena durant uns quaranta dies, remenant-la de tant en tant. Després caldrà colar-la, filtrar-la i deixar-la reposar encara un parell de mesos més. Si tot va com cal, per Tots Sants ja estarà llesta per ser compartida i assaborida, probablement en alguna trobada festiva de caire col·lectiu.