La trobada s'emmarca en el desplegament del Pla marc d'educació ambiental i voluntariat (2022-2026) de la Diputació de Barcelona i té com a objectiu endreçar la situació actual de l'educació ambiental al Parc del Montnegre i el Corredor per tal d'identificar-ne els principals reptes i destinataris, així com consolidar el compromís dels agents implicats. Aquest procés aposta per un model participatiu que permeti adaptar les línies estratègiques generals a la realitat específica d'un espai natural amb 15.010 hectàrees protegides (amb una futura ampliació prevista fins a 24.932 hectàrees).

La jornada va combinar espais expositius i dinàmiques de treball en grup. Després de la benvinguda institucional i la contextualització dels objectius, es va presentar una primera diagnosi estructurada segons el model CAME (Corregir, Afrontar, Mantenir i Explorar). A partir d'aquí, els participants van contrastar els continguts de manera participativa en dos grups de treball diferenciats i, posteriorment, en plenari, es van posar en comú els reptes i destinataris de les accions.

El debat va evidenciar la necessitat d'equilibrar l'oferta educativa, actualment molt centrada en el públic escolar de primària i en activitats de descoberta del medi, i d'incorporar-hi amb més força enfocaments vinculats a la sostenibilitat, la corresponsabilitat i la gestió dels impactes. També es va remarcar la conveniència de reforçar l'avaluació continuada dels programes i de millorar la coordinació entre les diverses administracions i els agents del territori.

Un dels eixos que es va tractar al llarg de la sessió va ser la necessitat de posar en valor el sector primari, especialment la gestió forestal i la ramaderia, com a peça clau tant en la conservació del paisatge com en els programes d'educació ambiental. En aquest sentit, es va concloure que calia reforçar el relat sobre la funció productiva i de gestió activa del territori per fomentar una millor comprensió social del Parc del Montnegre i el Corredor.

Així mateix, es va subratllar la importància de teixir vincles més sòlids entre entitats, empreses, propietaris, ajuntaments i administracions supramunicipals amb l'objectiu d'avançar cap a una governança més coordinada i corresponsable. La sessió va evidenciar que existeix una àmplia xarxa d'agents experts i compromesos, però que cal generar espais estables de participació i reduir les dificultats burocràtiques que sovint afecten el desenvolupament de projectes educatius.

Entre les qüestions abordades, també va destacar l'increment de la freqüentació als espais naturals, especialment des de la pandèmia, i els impactes associats: sobrefreqüentació, conflictes d'usos, incivisme i desconeixement dels valors naturals d'una part dels visitants. En aquest context, l'educació ambiental es planteja, com una eina estratègica per millorar la cultura de muntanya, reforçar el respecte a la propietat privada i a l'activitat ramadera i fomentar comportaments responsables.

La diagnosi, elaborada amb el suport tècnic d'Espai TReS i amb la implicació del grup motor de l'espai natural i de la Xarxa de Parcs Naturals, continuarà el seu procés durant les properes setmanes amb l'objectiu de definir els reptes prioritaris i orientar les futures línies d'acció en educació ambiental al Parc del Montnegre i el Corredor.