Aquesta xifra contrasta amb els observats el mes de desembre del 2017, en què el nombre d’espècies hivernants va ser clarament superior i destacaren les becades (Scolopax rusticola), els xarxets comuns (Anas crecca), els ànecs grisets (Anas strepera), les fotges vulgars (Fulica atra), les boscarles mostatxudes (Acrocephalus melanopogon) i fins i tot ànec blanc (Tadorna tadorna).

Al 2018, cal destacar la formació altra vegada de dues joques de corb marí gros (Phalacrocorax carbó), una a Montcada i Reixac, amb almenys 38 exemplars, i una altra, d’uns quatre exemplars, als pollancres de Sant Adrià de Besòs. Aquests exemplars es deixaven veure durant el dia pescant i descansant al llarg de tot el Parc. Es tracta del registre més alt dels últims anys en aquest període.

Com a fet remarcable d’abast europeu, cal destacar un tallarol de garriga (Sylvia cantillans), una espècie estival a Europa que passa l’hivern a l’Àfrica subsahariana, però que sembla que va posposar el seu viatge aprofitant les temperatures suaus. Altres espècies hivernants són les àguiles calçades (Aquila pennata) i una polla blava (Porphyrio porphyrio). També es van observar sis martinets de nit (Nycticorax nycticorax) i nou becadells comuns (Lymnocryptes minimus), a Sant Adrià de Besòs.

Respecte als mamífers, cal destacar l’observació d’una guineu prop de la bassa del Rec Comtal durant una visita d’observació nocturna complementària.