Pel que fa a la nidificació, la situació ha estat menys positiva: enguany s'han detectat indicis reproductors de només una vintena d'espècies, la xifra més baixa des de 2020. Espècies habituals com la puput (Upupa epops) o el xoriguer comú (Falco tinnunculus) no han criat aquesta temporada al Parc.

En canvi, destaca la presència de set parelles de corriol petit (Charadrius dubius), cinc de les quals al terme municipal de Sant Adrià de Besòs i dues a Montcada i Reixac. Les riuades d'abril i maig van malmetre les primeres postes, però la manca de precipitacions a partir de mitjans de maig ha afavorit la repetició de la posta per part d'algunes parelles. A finals de juny, una parella amb dos polls crescuts ha estat observada davant de la Catalana, mentre que dues parelles més a Sant Adrià de Besòs i una a Montcada i Reixac encara tenen nius actius. L'èxit reproductor total no es podrà avaluar fins a l'agost.

A més, s'han observat alguns ocells estiuejants, com el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), vist a Sant Adrià de Besòs, i cal remarcar la presència més o menys regular de gavines corses (Larus audouinii), una espècie endèmica de la costa mediterrània i en perill d'extinció. Tot i que habitualment es poden veure entre 15 i 40 exemplars a la desembocadura del Besòs, enguany també s'han vist als trams d'ús públic, amb un màxim de setze individus. Aquesta espècie presenta una colònia de nidificació al Port de Barcelona, però el seu nombre a la desembocadura del Besòs continua sent baix per la constant presència humana, tot i tractar-se d'un espai d'accés restringit.

En visites complementàries, també s'han detectat dos cames llargues (Himantopus himantopus) a la desembocadura i, pel que fa a altres vertebrats, s'ha trobat una serp verda (Malpolon monspessulanum) morta al Refugi de Biodiversitat de Santa Coloma de Gramenet.