La jornada va comptar amb la participació presencial del soci coordinador Gesplan i del Cabildo de Gran Canaria, implicat en la direcció tècnica del projecte. Per part de Catalunya, hi van participar els socis CREAF i l'Institut Botànic de Barcelona, ​​així com representants d'actors clau com l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet, la Direcció General de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, Forestal Catalana SA i personal del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

La reunió va comptar amb una sortida de camp a la pedrera del Roure, a Sant Vicenç de Castellet, zona d'implementació del projecte, i una visita al Parc Natural. Aquest espai es troba dins la xarxa Natura 2000 i també forma part de l’àmbit de proposta d’ampliació del Parc Natural, una iniciativa que la Diputació de Barcelona està recolzant a petició de diversos municipis de la zona.

L’objectiu del projecte és recuperar aquest espai degradat i convertir-lo en un hàbitat de qualitat, amb zones obertes que ajudin a frenar la davallada d’espècies com els pol·linitzadors, alguns ocells i rèptils. Aquesta regressió s’ha detectat clarament en els darrers 20 anys en diversos informes sobre l’estat del medi natural.

El Parc Natural col·labora activament en el projecte aportant coneixement sobre els hàbitats, les espècies i la gestió del territori. Aquesta experiència és clau perquè les actuacions siguin efectives i es puguin aplicar en altres espais en el futur. A més, el projecte es coordina amb accions que el Parc ja està impulsant, com la millora d’hàbitats per a espècies vulnerables.

La restauració de la pedrera pot beneficiar espècies d’interès del Parc Natural, com la papallona blaveta de l’espantallops, l’àguila cuabarrada i el botxí. D’aquestes espècies, se’n fa un seguiment amb la col·laboració d’entitats científiques i especialitzades com l’IRBio, el Museu de Ciències Naturals de Granollers i l’associació Paisatges Vius.

Un projecte amb impacte de futur

El projecte NewLIFE4BioIslands impulsa la creació d’illes de biodiversitat, petits espais amb vegetació autòctona que serveixen de refugi i aliment per a insectes pol·linitzadors. A més de millorar la biodiversitat, ajuden a connectar hàbitats i a fer els ecosistemes més resistents al canvi climàtic.

És una iniciativa internacional amb vuit entitats d’Espanya, Itàlia i Grècia, i actuacions en cinc localitats. El lideratge correspon al Cabildo de Gran Canaria i a Gesplan. A Catalunya, hi participen el CREAF i l’Institut Botànic de Barcelona.

El projecte, amb un pressupost de 7,18 milions d’euros (60 % finançat per la Comissió Europea), es va iniciar el desembre de 2025 i durarà 6 anys. S’emmarca en el programa europeu Life i es basa en les “bioilles”, petites superfícies de fins a 200 m², distribuïdes estratègicament per millorar la connectivitat ecològica. L’objectiu és frenar el declivi dels pol·linitzadors, amb la previsió d’augmentar un 20 % la diversitat i un 30 % l’abundància d’aquestes espècies.