Aquesta obra forma part d’una línia de treball que es va iniciar l'any 2019 amb l'objectiu de millorar els sistemes autònoms de depuració d'aigües residuals dels equipaments públics de la Xarxa de Parcs Naturals amb la incorporació de mètodes tous de depuració mitjançant fitodepuració. Durant aquests anys, s'han revisat i, en alguns casos, renovat vuit instal·lacions de depuració.

Coll d’Estenalles és un equipament situat entre Matadepera i Mura, en el quilòmetre 14,8 de la carretera BV-1221. És una zona molt transitada i utilitzada pels visitants del parc, ja que en surten moltes rutes per caminar, entre d’altres, els accessos al cim de la Mola i del Montcau. La zona és accessible en cotxe i ofereix uns lavabos públics d’accés lliure, un centre d'informació i una gran esplanada per a l’esbarjo per fer pícnic, entre d’altres.

Aquest equipament disposava d’un sistema de depuració autònom convencional, basat en el mètode de decantació mitjançant una fosa sèptica i filtre biològic, que es va construir fa mes de 25 anys, però, actualment, ja no funcionava en condicions òptimes i calia renovar-lo per un nou sistema de depuració més natural, més eficient i de manteniment més fàcil.

El nou sistema inclou un pretractament que consisteix en un filtre d’estella de fusta que funciona com a separador i compostatge de la part orgànica, a continuació un filtre de graves plantat, que és on es produeix el procés de depuració biològica, i, finalment, s’ha mantingut el filtre de graves horitzontal de l’anterior instal·lació com a tractament terciari que ajuda a millorar els resultats de la depuració.

Els sòlids orgànics i, eventualment inorgànics, queden retinguts a la superfície del filtre d’estelles, mentre que la part líquida de l’abocament, encara no depurada, s’infiltra i es condueix al segon filtre de graves, on les plantes i els microorganismes fixats a la capa superficial de les graves afavoreixen la retenció de la matèria orgànica en suspensió i el procés de descomposició aeròbic (fitodepuració). Les aigües que travessen verticalment el segon filtre es condueixen al tercer filtre de graves plantat, de flux horitzontal, on s’acaben de retenir els contaminants solubles, com el nitrogen, que s’hagin pogut escapar dels dos filtres anteriors.

A la superfície dels filtres no es genera llot, sinó compost, gràcies a la degradació de la matèria orgànica en presència d'oxigen. El compost s'ha de retirar cada 10 anys i es pot fer servir per adobar les plantes. Aquest tipus de tractament respon a les necessitats del Parc Natural i depura un 95 % de l’aigua. A més, s'integra en el paisatge.

La fitodepuració o tractament de les aigües residuals per mitjà de filtres vegetals s'utilitza en particulars, petits municipis i explotacions agrícoles des de fa més de 30 anys. Aquest sistema reemplaça el sanejament clàssic mitjançant la fossa sèptica. Les obres han tingut un cost de 46.724,05 euros IVA inclòs.