Les restes, datades entre els segles IV i V de la nostra era, testimonien l'ús de la cova com a espai funerari durant l'antiguitat tardana. Les anàlisis genètiques han proporcionat informació sobre dos dels tres individus. Un era un infant d'uns cinc anys, amb ascendència hispanoromana. L'altre era un home adult amb una combinació d'ascendència hispanoromana i del centre o nord d'Europa. Aquest resultat s’emmarca en la diversitat genètica documentada en altres punts de la península Ibèrica.

L'estudi analitza 243 genomes antics procedents de 31 jaciments arqueològics i reconstrueix la història genètica de la península Ibèrica entre els segles I i VIII. Els resultats mostren que la conquesta romana va comportar una transformació genètica important, amb moviments de població procedents de diferents territoris de la Mediterrània i aportacions genètiques de la Mediterrània oriental i del nord d'Àfrica.

En canvi, les migracions posteriors de sueus, alans i visigots van tenir un impacte genètic molt menor. La contribució genètica d'aquests grups se situa entre el 12% i el 22%, en funció de la regió i del context social analitzat.

La contribució de la Cova Simanya a un estudi internacional

L'estudi ha estat liderat per l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE, CSIC-UPF), el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, la Universitat de Harvard i la Universitat del País Basc. Hi han participat dos investigadors de l'IPHES-CERCA, Juan Ignacio Morales i Josep Maria Vergès, com a coautors del treball.

Les excavacions arqueològiques a la Cova Simanya s'han desenvolupat en el marc de dos projectes liderats, respectivament, per la Universitat de Barcelona i l'IPHES-CERCA, finançats pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Actualment, els treballs s'integren en un projecte finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i l'Agència Estatal de Recerca.