Les restes localitzades corresponen, en alguns casos, a individus anatòmicament connectats, és a dir, esquelets o parts d'esquelets que conserven la disposició original dels ossos, tal com van ser enterrats. En altres casos, s'han trobat restes en deposició secundària, una expressió que indica que els ossos ja no es troben en la seva posició original, sinó que han estat moguts o reubicats, ja sigui per processos naturals, per actuacions humanes antigues o per transformacions successives de l'espai.

Totes les troballes han estat registrades, documentades i retirades per al seu estudi posterior, conservació i dipòsit final, d'acord amb les indicacions dels Serveis Territorials de Cultura a Barcelona del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La intervenció arqueològica preventiva va ser autoritzada el febrer de 2026 pel Departament de Cultura, d'acord amb el procediment establert pel Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.

Durant la visita al cim de la Mola, el diputat de l'Àrea d'Espais Naturals i Infraestructura Verda de la Diputació de Barcelona, Xesco Gomar, ha fet referència al gran valor de la troballa que, tal com ha destacat, "s'ha donat en un indret que és un Bé Cultural d'Interès Nacional, la màxima categoria de protecció". Gomar ha posat en valor que "el descobriment s'ha fet en el marc del Pla de futur sostenible per a la Mola, i això reafirma la decisió que es va prendre en el seu moment per treballar per la conservació d'aquest entorn". En aquest sentit, ha afegit que "haver canviat els usos d'aquest espai facilita molt que es puguin dur a terme aquests treballs arqueològics".

Els treballs arqueològics es duen a terme amb personal especialitzat a càrrec de la Diputació de Barcelona, que és l'encarregat d'excavar, identificar, registrar i documentar les restes, sempre sota la supervisió dels tècnics del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que és l'Administració competent en matèria de patrimoni arqueològic. L'arqueòloga del projecte, Maica Carmona, ha destacat la magnitud del descobriment i ha explicat que "de moment, s'han trobat catorze individus, però creiem que n'hi haurà més. Ara caldrà continuar fent els estudis necessaris per determinar si són homes o dones, si tenen traumatismes, patologies, així com determinar-ne la datació". Carmona ha explicat que "l'aixovar que acompanya els cossos és molt escàs, fet que dificulta concretar-ne la cronologia, però tenim dues tombes antropomorfes que ens parlen del segle X, just durant la primera ocupació del monestir, tot i que caldrà estudiar-ho en profunditat".

Treballs arqueològics en curs

Els treballs arqueològics s'estan desenvolupant de manera sistemàtica, amb tècniques manuals i eines de precisió, registre fotogràfic i mapeig. En tractar-se d'un possible àmbit funerari, la intervenció requereix també treball pluridisciplinari amb professionals de l'antropologia, encarregats de l'excavació i estudi de les restes humanes.

La intervenció està condicionada per la necessitat de preservar adequadament les restes i també per factors externs, com la meteorologia, ja que els treballs es duen a terme a la intempèrie. Un cop finalitzada aquesta fase, les dades obtingudes quedaran recollides en una memòria arqueològica, que serà tramesa al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i a la Diputació de Barcelona.

Propers passos

Amb la finalitat de conèixer l'extensió real del jaciment arqueològic, la Diputació de Barcelona treballa en la definició de sondejos preliminars en diferents sectors del cim. Aquests sondejos, de caràcter aïllat, es distribuiran per les feixes situades al nord, a l'est i al sud del cim, amb l'objectiu de confirmar l'existència i delimitar l'àrea d'altres enterraments. A la zona oest no s'ha previst cap nova cala de sondeig, atès que les intervencions realitzades anteriorment només han aportat restes d'estructures vinculades al conjunt monàstic.

Els resultats d’aquesta intervenció contribuiran a ampliar el coneixement històric i arqueològic del cim de la Mola i s’incorporaran a la futura redacció del Pla director del conjunt monumental de Sant Llorenç del Munt. Aquest document haurà de definir les línies estratègiques de conservació, restauració, protecció, recerca, ús públic i difusió del patrimoni.

El Pla de futur sostenible per a la Mola

La intervenció arqueològica s'inscriu en el Pla de futur sostenible per a la Mola, que té com a objectius preservar el bé i els seus entorns protegits, ordenar els usos del cim, millorar-ne la gestió ambiental, social, patrimonial i econòmica, descongestionar l'espai i redistribuir les activitats a l'àrea d'influència del territori.

Entre les actuacions previstes, el Pla inclou el condicionament dels entorns immediats del monestir al cim, amb la finalitat de minimitzar l'erosió, protegir el sòl dels espais de llevant del conjunt monumental, canalitzar el pas dels visitants per zones controlades i restaurar àrees degradades properes al cim.