caes

Sant Llorenç-Obac L'objectiu és conèixer l'impacte de diverses activitats sobre determinades espècies de l'espai natural

Tech4Nature genera dades clau per protegir fauna sensible al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

03/03/2026

La segona fase del projecte Tech4Nature (2024-2026) està aportant els resultats més significatius fins ara en l'ús de tecnologia aplicada a la gestió del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, segons es va presentar en una jornada a l'Oficina del Parc el dilluns 2 de març. El projecte, impulsat pel Parc, la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) i Huawei, ha ampliat el seu abast amb noves eines de monitoratge que permeten conèixer amb precisió l'impacte de l'escalada i l'espeleologia sobre espècies especialment vulnerables, com ara els ratpenats i els ocells nidificants de penya-segats.

Segons la directora del Parc Natural, Sònia Llobet, "no es tracta de prohibir aquestes activitats, sinó de veure l'afectació que poden causar sobre la biodiversitat de l'espai natural, si és que aquesta afectació s'acaba produint, i especialment en localitzacions sensibles. D'aquesta manera, es poden dur a terme regulacions més acotades i realistes per tal que l'activitat animal i l'ús públic de l'espai natural puguin conviure amb els mínims problemes possibles. Així mateix, quantes més dades es puguin recollir, les decisions que es puguin prendre en cada ocasió seran més encertades".

Monitoratge avançat en espais sensibles

En aquest nou període, Tech4Nature incorpora solucions replicables i de baix cost per millorar la presa de decisions en matèria de biodiversitat i ús públic. Entre les eines desplegades hi ha sensors lumínics en coves, gravadores acústiques i sistemes automatitzats de captura i anàlisi d'imatges. Aquests dispositius permeten recollir dades contínues sobre la presència humana i la fauna al llarg del dia i de l'any.

Aquest afirmació ha estat reforçada per Gerard Bota, tècnic del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), institució col·laboradora en aquesta segona fase del projecte, que ha explicat la importància de poder identificar, en temps real, activitat (com l'escalada) que s'estigui duent a terme en indrets de l'espai natural on puguin haver-hi espècies sensibles, sobretot en l'època de nidificació o de cria, ja que es podrien produir processos d'abandonament.

Actualment, es monitoritzen sis parets d'escalada i tres coves, totes elles ubicades en zones d'elevada sensibilitat ecològica. El Parc, que conserva més de 300 coves i baumes, concentra en una dotzena d'aquestes una població aproximada de 17.000 ratpenats durant l'hivernada, fet que converteix el massís en un espai crític per a la conservació d'aquests mamífers.

Per minimitzar l'alteració d'aquests espais, les càmeres instal·lades estan dissenyades per funcionar fins a dos anys sense canviar bateries, reduint així les visites tècniques i el risc de molèsties. Els sensors detecten automàticament la presència d'escaladors i les gravadores acústiques registren l'activitat dels ratpenats en moments clau, com l'alba i el capvespre.

Milers de dades per entrenar intel·ligència artificial

Els dispositius desplegats ja han generat un volum notable d'informació que està sent utilitzada per entrenar algoritmes de detecció i classificació. Fins ara, el projecte ha recopilat 13.000 imatges etiquetades, 7.000 enregistraments de cinc minuts i un primer algoritme de detecció d'escaladors en fase de prova.

Aquest conjunt de dades permet comparar amb precisió la freqüència, la distribució temporal i la intensitat de l'activitat humana amb els moments de major vulnerabilitat de la fauna. Amb aquesta informació, el Parc pot anticipar impactes, establir franges de regulació, reforçar la vigilància i dissenyar campanyes de sensibilització ajustades al comportament real dels visitants.

Cap a models replicables en altres espais naturals

L'objectiu de Tech4Nature és generar solucions que puguin ser adoptades per altres parcs i espais protegits. Les tecnologies provades en aquesta segona fase estan demostrant ser eficients, assequibles i compatibles amb la conservació d'entorns fràgils, gràcies a la seva autonomia i a la baixa interferència sobre el medi.

A mesura que avanci l'anàlisi de resultats, prevista fins a l'estiu de 2026, s'espera validar quin conjunt d'eines ofereix la millor relació entre precisió, cost i aplicabilitat. Les conclusions finals permetran definir protocols per replicar aquest model de monitoratge en altres indrets que presentin reptes similars entre activitat humana i conservació.

 

compartir

Font de la informació: Xarxa de Parcs Naturals

Categoria: Sant Llorenç-Obac, Maneig espècies, Maneig hàbitats/ecosistemes, Regulació accés/ús públic, Biodiversitat, fauna, vertebrats, ocells, mamífers, Educació ambiental, Recerca i seguiment, Gestió del medi, Tech4Nature,

Cercador de notícies





butlletí gaudim

Subscriu-te als nostres butlletins

butlletí gaudim

Suggeriments, opinió i xarxes socials