Entre les presentacions es va explicar els resultats de l’exposició “Emboscades. Dones i bosc”, elaborada per la Generalitat de Catalunya i en què ha participat la Xarxa de Parcs Naturals. Va ser un projecte liderat des de la Generalitat per Anna Sanitjas, actual cap de l’OTPMIFDA. 

Entre les principals conclusions científiques del congrés destaca el fet que el sector forestal es troba en plena transformació tecnològica, amb un fort enfocament en la gestió del carboni, els mercats associats i les eines digitals per avaluar impactes i millorar-ne la gestió. En aquest sentit, van parlar d’estratègies de mitigació i adaptació al canvi climàtic. 

En l’apartat de governança, van parlar de donar a conèixer el sector i de formar més especialistes, i pel que fa a la gestió, de la necessitat de conèixer millor l’impacte de la gestió en els sòls. Sobre bioeconomia, van parlar de la promoció d’un model de gestió forestal i aprofitament de recursos més innovador, generador de valor i alineat amb els grans desafiaments ambientals i socials actuals. Les novetats advoquen per una gestió més sofisticada i sostenible dels recursos de la muntanya, amb un objectiu multifuncional de valor afegit, que protegeix la resiliència de l'ecosistema davant de les amenaces i busca el desenvolupament econòmic i social a les zones rurals. 

Pel que fa a hàbitats i biodiversitat, va destacar la necessitat de desenvolupar noves eines de gestió per monitoritzar tant els hàbitats com els espais i les espècies protegides per a la conservació dels ecosistemes i el seguiment d’espècies amenaçades. També van destacar el repte gestionar la fauna silvestre que reconquista hàbitats forestals, com a conseqüència de la despoblació rural, l'abandonament d'usos tradicionals i certes polítiques de conservació. 

La taula temàtica sobre foc i altres riscos abiòtics va parlar també de millores tecnològiques, com ara la intel·ligència artificial o sensors remots, i de la necessitat d’incloure a la població en les propostes de zonificació i planificació de possibles escenaris, centrats en la conservació i la millora dels serveis ecosistèmics. A la taula de salut, entre d’altres, es va posar de manifest la necessitat de disposar i compartir informació amb gestors i ciutadania, que permeti una millor acceptació de mesures de control bioracionals. 

Pel que fa a l’aigua i el sòl, les conclusions van ser molt àmplies. Entre d’altres, es va parlar del fet que els sòls forestals tenen un potencial de biodiversitat que s'ha de conèixer i reflectir en cartografies apropiades a l'escala perquè puguin ser considerats a l'activitat forestal. És important que la normativa actual reforci tant la necessitat de conservació com les capacitats productives dels sòls forestals per a la millora de la salut i dels serveis ecosistèmics associats. 

També, que els processos de restauració hidrològic forestal i la simultània expansió del bosc en zones agroramaderes han generat un augment de la massa forestal a les conques de capçalera, que en algunes províncies de la conca de l'Ebre és proper al 50 % de la superfície. I que, sorprenentment, la legislació actual en planificació hidrològica no preveu la restauració hidrològica forestal d'una forma explícita, ja que només és possible incorporar-la a través dels programes de mesures. Això remarca la necessitat de proposar la reincorporació de la RHF com a contingut obligatori a la planificació hidrològica.

Les diverses ponències de caràcter tècnic presentades demostren l'enorme utilitat de les obres d'hidrologia forestal i la conservació de sòls i aigües com a solucions basades en la naturalesa eficients i eficaces. Un exemple clar són els hàbitats fluvials, on les mesures de restauració i de disseny de rampes apropiades per a ictiofauna poden aportar solucions tècniques optimitzades.