Noves infografies i un vídeo per donar a conèixer com és el medi subterrani de la Xarxa de Parcs Naturals i la fauna invertebrada que hi habita
Infografia del codi de barres genètic dels artròpodes hipogeus. Autor: Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Extracció d'ADN dels artròpodes hipogeus. Autor: Morena Nava / UB
L’aranya Meta bourneti del Parc del Montnegre i el Corredor i el saltamartí Dolichopoda linderii de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona ja disposen d’infografies sobre la seva biologia i morfologia. Enguany també s’ha elaborat una infografia metodològica en què s’expliquen tots els passos i rols de les diferents institucions col·laboradores per estudiar els artròpodes hipogeus, des de la seva recol·lecció al camp, passant pel seu processament al laboratori i finalitzant amb l’extracció del seu ADN per obtenir-ne el codi de barres genètic. Aquesta infografia va acompanyada, alhora, d’un vídeo explicatiu.
Les tres infografies se sumen a les que es van fer el 2021 sobre el pseudoescorpí Troglobisium racovitzai al Parc del Garraf, el crustaci Stenasellus virei al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i l’escarabat Parvospeonomus canyellesi al Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny. L’objectiu d’aquestes publicacions és donar a conèixer la fauna subterrània dels hàbitats hipogeus de casa nostra, uns espais molt fràgils on regna el silenci i la foscor absoluta, però que malauradament poca gent coneix.
Aquestes infografies s’han elaborat en el marc del conveni de col·laboració subscrit entre la Diputació de Barcelona, el Consorci del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, l’Associació Catalana de Bioespeleologia i la Federació Catalana d’Espeleologia per cooperar en projectes de recerca en ambients càrstics i de patrimoni de col·leccions a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona amb l’objectiu d’apropar la fauna subterrània a la ciutadania i de sensibilitzar el públic general i, en concret, els que visiten coves i avencs.
L’aranya (Meta bourneti) és de distribució paleàrtica (Europa, Geòrgia i Nord d’Àfrica) i sol aparèixer a les parets de l’entrada de cavitats, mines, soterranis i cellers. Construeix teranyines circulars de 25 a 30 cm en posició vertical, a prop de les quals la femella suspèn la ooteca, blanca i esfèrica, emprant fibres de seda.
El saltamartí (Dolichopoda linderii) és un element troglòfil habitual del Pirineu oriental. A Catalunya, a més del sector pirinenc, ha estat localitzat a diferents cavitats naturals de les serres del Montseny, Collsacabra i Guilleries, sempre a cotes mitjanes entre 500 i 1.200 m d’altitud, fet que es relaciona amb una escassa adaptació a una gran oscil·lació tèrmica o d’humitat. Aquesta espècie està inclosa a la Llista Vermella d’Espècies Amenaçades de la UICN 2016.
La infografia del codi de barres de fauna subterrània explica que entre el 2022 i el 2024 es van recol·lectar 298 espècimens, de 15 espècies diferents, provinents de 22 cavitats de 5 parcs de la XPN de la Diputació de Barcelona. En el laboratori es va fer la digestió dels exemplars capturats per tal d’extreure’n l’ADN i així amplificar i seqüenciar els fragments estandarditzats del genoma mitocondrial, anomenats codis de barres de l’ADN, els quals han demostrat ser suficientment informatius per avaluar la diversitat genètica de les espècies.
Tant la infografia del codi de barres com el vídeo no haurien estat possibles sense la inestimable col·laboració del Dr. Miquel Àngel Arnedo i de Morena Nava, del grup de recerca ZooSysEvo (IRBio, Universitat de Barcelona).
Font de la informació: Museu de Ciències Naturals de Barcelona i Xarxa de Parcs Naturals
Categoria: Xarxa de Parcs Naturals, Educació ambiental, Biodiversitat, ODS,