Amb el títol “Dinamització del patrimoni construït a la serra de Collserola”, la sessió es va desenvolupar a la sala d’actes del serveis tècnics del Parc. Hi van participar seixanta persones i representants dels diferents sectors implicats en la conservació del patrimoni construït: propietaris forestals, administracions i entitats vinculades a la gestió d’aquests espais.

La sessió la va organitzar l’Associació Collserola Iniciatives, una entitat que agrupa propietaris de finques particulars i titulars d’activitats a la serra de Collserola. Es va comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Cugat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el Consorci del Parc Natural de Collserola.

L’objectiu era debatre la situació actual de les masies i altres elements construïts i quines opcions de futur tenen aquestes finques. El debat s’emmarca en un moment clau, ja que actualment s’estan definint, dins el nou Pla Especial del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), les fórmules normatives que han de permetre una gestió més adient per a la preservació i la dinamització del patrimoni construït a la serra.

El primer bloc de la sessió tenia per objectiu analitzar el paper de les administracions en la situació actual i el planejament que té previst el futur PEPNat, actualment en fase de redacció, sobre la dinamització d’aquests elements patrimonials.

Un segon bloc va servir per exposar iniciatives d’èxit de dinamització del patrimoni des del sector privat. Es van presentar propostes innovadores de turisme rural en espais naturals protegits, l’ús de les masies com espais de recerca o com a llocs per desenvolupar projectes d’emprenedoria social.

També es van posar dins el debat altres elements que poden ajudar en la millora de la conservació del patrimoni construït tals com el seu paper com espais per al desenvolupament de projectes agropecuaris o per a la millora de biodiversitat o llocs de coneixement ecològic local.

Collserola compta actualment amb vora 90 masies. Actualment, moltes d’aquestes edificacions, tant de propietat privada com pública, estan en situació precària. Un dels principals motius és la poca flexibilitat que ha ofert el PEPCo per al desenvolupament d’activitats en aquests espais, així com la manca de recursos econòmics, tant des de les administracions com des del sector privat, per a fer front a la recuperació d’alguns d’aquests edificis amb alt valor patrimonial. Tot i així, des de l’aprovació del PEPCo i amb diners públics o privats, s’ha aconseguit recuperar un seguit d’edificacions emblemàtiques que estaven en una situació compromesa com Can Balasc (Barcelona), Can Coll (Cerdanyola del Vallès), Can Baró (Sant Just Desvern), Can Cuiàs (Sant Feliu de Llobregat), Can Soler (Barcelona), Can Valldaura (Cerdanyola del Vallès), Can Codonyers (Cerdanyola del Vallès).

El nou Pla Especial de Protecció del medi Natural i el Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola, que està en fase d’iniciar el procés d’aprovació inicial, ha de d’assentar les bases per a establir un marc d’activitats que permetin a una correcta gestió d’aquest patrimoni i el seu entorn i que garanteixin el seu futur.